31 de maig, no oblidem

Diumenge 31 de maig recordarem, de nou, el fatídic minut de fa 82 anys, on el feixisme de la mà de cinc avions italians Savoia – 79, va omplir de mort els carrers de Granollers.

“El 31 de maig tornarem a recordar a les víctimes del sagnant bombardeig com ho anem fent, anualment, des de 1978. Però també recordarem a les víctimes de la carlinada del 17 de gener de 1875, als militats que van morir afusellats pel franquisme i, sobretot, a tota la militància llibertària de Granollers i els seus familiars”.

Primer homenatge públic a les víctimes del bombardeig, després de la mort del dictador, l’any 1978. Realitzat per la CNT de Granollers.

La premsa de l’època es va fer ressò malgrat que, aleshores, es feia responsables a cinc trimotors Junkers de realitzar el bombardeig. El diari «Solidaridad Obrera» de l’1 de juny de 1938 en una de les capçaleres de la portada, deia: «La bestia facciosa descargó ayer su furia sobre Granollers, causando más de 500 victimas entre muertos y heridos».

Al llarg dels 40 anys de franquisme, el record de la barbàrie es va viure en silenci a les llars. Els feixistes de Granollers, però, van utilitzar la sirena, inexistent el dia 31 de maig, per recordar, d’una manera cínica i maquiavèl·lica, cada 28 de febrer, a les 2 de la tarda, la entrada del “ejército salvador”.

El 31 de maig tornarem a recordar a les víctimes del sagnant bombardeig com ho anem fent, anualment, des de 1978. Però també recordarem a les víctimes de la carlinada del 17 de gener de 1875, als militats que van morir afusellats pel franquisme i, sobretot, a tota la militància llibertària de Granollers i els seus familiars. Famílies que van patir la repressió desmesurada per estar al costat d’uns ideals que, malgrat les circumstàncies, van demostrar que un món diferent és possible.

Aquest 2020 també començarem a no oblidar el que ha representat, la pandèmia de la COVID-19, i tot allò que en derivarà, la gestió que els polítics han fet de tot plegat, la privatització i reducció gradual que han fet de la sanitat pública, la poca atenció sobre les residències de gent gran, sobretot privades, l’explotació dels treballadors de la sanitat demostrant que, ells, tenien raó quan en dies de “normalitat” denunciaven la manca de personal. Haurem de denunciar l’ampliació dels MIR per evitar haver de fer contractes amb sous dignes a treballadors sanitaris que han estat a la primera línia. Haurem de lluitar per la dignificació dels sous dels treballadors no especialitzats de la Sanitat (netejadores, caladores, etc.).

Haurem de demanar les responsabilitats de gerents, directors, i tot tipus de catalogació de càrrecs dels centres sanitaris i residències que no han estat a l’altura de la situació.

I a la classe política que ens han demostrat, una vegada més, estar més a prop dels interessos de les oligarquies financeres i militars, que de la ciutadania. En tot això nosaltres tampoc oblidem.

Confederació Nacional del Treball

Granollers, Vallès Oriental