El Centre d’Estudis Sindicals i Llibertaris i l’Anònims de Granollers organitzen un interessant debat per commemorar el 50è Aniversari de la reconstrucció de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Comptarem amb militants que van participar d’aquell període, com Francesc Boldú i José Ramón Palacios, i esperem que es pugui enriquir amb la participació de tothom.
No us ho perdeu.
La lluita de la classe obrera és la lluita contra el feixisme-capitalisme.
No hi ha cap cicle polític nou, ni cap pèndol imaginari, ni tant abans ni tan poc ara.
La classe obrera va plantejar un combat per les seves condicions de vida i també per liquidar el règim franquista durant la transició, es van declarar més vagues aquí que a cap altre país? Per què?
Els contrapoders del règim no funcionaven gens fent créixer les injustícies, la classe treballadora de diferents tendències veia créixer les desigualtats i va protagonitzar embats per millorar les seves condicions i també per enderrocar un règim esgotat i criminal que a més no oferia perspectiva de canvis socials.
La dictadura va mutar i ens ha fet creure que tenim democràcia on els capitalistes de sempre decideixen les condicions de la nostra classe.
Continua la lectura de Montcada i Reixac Antifeixista- CNT Montcada i Reixac
La secció sindical de Can Mansana porta més de 5 mesos de vaga indefinida. Adquiriu la vostra samarreta per enfortir la caixa de resistència i difondre la lluita ✊🏻
El disseny està fet per les companyes en vaga 🤩
Feu la reserva al correu: acciosindicalsov@granollers.cnt.es
El restaurant-llibreria Anònims i el Centre d’Estudis Sindicals i Llibertaris ens conviden al cicle de xerrades sobre les lluites obreres a la península ibèrica el 1974-1976 el dissabte 14 de febrer i dimarts 17 de febrer.
1976 va ser un any essencial per a la transició cap a la democràcia a Espanya. Va començar l’any amb la mort del dictador Franco el novembre de 1975, i va culminar entorn de l’assassinat dels advocats d’Atocha el gener de 1977. Durant aquests més de dotze mesos, es van succeir esdeveniments polítics i econòmics decisius, com la caiguda del govern d’Arias Navarro i la seva substitució per Adolfo Suárez l’aprovació de la Llei per a la reforma política i l’aprofundiment de la crisi econòmica, entre d’altres. Un dels elements més determinants del període van ser les innombrables lluites sociolaborals que es van produir per tota la geografia espanyola. Les estadístiques oficials del franquisme no van tenir més remei que anotar milers de vagues, amb milions de treballadors que hi participen, tot i que la fiabilitat d’aquestes xifres ha de ser posada en dubte, especialment en no registrar multitud de conflictes.
Enrique González de Andrés és doctor en Història per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (2008). Actualment treballa al CSIC. S’ha especialitzat en les polítiques del Partit Comunista d’Espanya durant el franquisme i la Transició sobre l’evolució de la classe treballadora i de l’economia espanyola al llarg de la segona meitat del segle XX, així com les transicions polítiques. Entre les seves publicacions, destacant els llibres: “1976 el año que vivimos peligrosamente”, “La economía franquista y su evolución”, “Los análisis económicos del Partido Comunista de España”, “Las transiciones políticas.Enfoque ideológico y discurso académico. Una mirada crítica” i el seu últim llibre “Éramos protagonistas y pasamos a ser meras espectadoras (La protesta Antifranquista en Segovia (1975-1977)”. Així mateix, ha publicat diversos articles a diferents revistes especialitzades i en obres col·lectives.
Continua la lectura de Lluita de classes a la península ibèrica 1974-1976
Corsino Vela planteja en aquest llibre planteja un debat en constatar, d’una banda, la persistència de la crisi i la inoperància de les mesures adoptades per a atallar-la, i per un altre, la dinàmica rutinària en la qual transcorre la conflictivitat difusa als països capitalistes desenvolupats. Per això, en última instància, la bastimentada argumental del text descansa sobre la crisi de la subjectivitat antagonista i la seva eventual transformació cap a un canvi de mentalitat que posi en qüestió les determinacions ideològiques, culturals i mentals que caracteritzen la concepció del món (mentalitat) capitalista.
