Aquest 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, des del Vallès Oriental denunciem novament l’ofensiva  capitalista i patriarcal que ataca als nostres drets socials i laborals.

El capital financer i especulatiu domina i absorbeix les nostres sobiranies, els nostres drets. Maximitza el rendiment econòmic a costa del nostre empobriment, perjudicant les condicions de vida de la classe treballadora, minoritzant i desprestigiant les tasques de cura que desenvolupem les dones majoritàriament. Aquestes polítiques, impulsades tant per les grans empreses com per les institucions de la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), són seguides fil per randa per l’estat espanyol, que des d’uns anys ençà està portant a terme un conjunt de retallades i privatitzacions que afecten greument els sectors bàsics de la vida i de la cura de les persones.

Així, ens trobem amb què sectors de les classes populars vivim en una situació social i econòmica crítica: precarietat laboral, salaris molt baixos, milions de persones aturades, violència patriarcal, pobresa energètica, manca d’habitatge social, desnonaments… Mentre, l’atur juvenil frega el 50%,  les dones cobrem una mitjana d’un 24% menys que els homes i les pensions continuen sent miserables. A més, davant d’aquesta situació, les organitzacions sindicals anomenades “majoritàries” giren l’esquena i només parlen de tímides reformes, que en molts casos són pedaços per no quedar malament davant de l’opinió pública.

D’altra banda, les persones immigrants tenen unes condicions de vida indignes. La llei d’Estrangeria els nega els drets bàsics; les que treballen ho fan en condicions d’explotació brutal, moltes d’elles es troben sense documents i algunes d’elles pateixen la persecució policial. La situació empitjora molt en el cas de les dones immigrades que es troben immerses en molts casos en l’explotació sexual.

La pèrdua de drets socials s’ha vist acompanyada per una retallada de la llibertat d’expressió, amb el processament de músics, censura artística i literària. L’estat és troba en una clara regressió centralista, tant en drets socials com en drets laborals; recordem la violència exercida per les forces repressives espanyoles durant el referèndum de l’1 d’octubre, que va provocar més de 900 ferits; presos polítics, encausament d’alcaldes, de mestres, de bombers, el cas “Som 27 i més”, cas Altsasu… Ens hi hem d’enfrontar, dient prou i plantant cara, sortir al carrer a manifestar el nostre més enèrgic rebuig a aquesta repressió.

No podem deixar de recordar aquests dies la lluita que molts pobles estan portant a terme per la seva emancipació: des del Sàhara fins a Palestina, des del kurds fins a tots els pobles de l’estat espanyol que cerquen el seu dret a la seva autodeterminació.

Davant del tarannà neofeixista de l’estat espanyol no tenim una altra alternativa que enfortir les nostres organitzacions i mobilitzar-nos. Cal tenir ben clar quins són els sindicats que treballen de veritat per la ruptura amb el règim del 78. Cal fer passes endavant en l’autoorganització, la clau de volta de les victòries de les classes populars.

Cridem a mobilitzar-nos i a organitzar-nos, seguint l’exemple de les jornades de vaga general dels passats octubre i novembre, de la vaga feminista del 8 de març i de les últimes manifestacions de Marea Pensionista. Cal combatre el capitalisme heteropatriarcal, cal organitzar l’alternativa!