El dia 29 de gener jutgen a dos companys en l’audiència provincial de Barcelona pel Cas Casino.
En les vespres de les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona. Entre ells estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il•legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA).
El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya en incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven sent apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la mateixa Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment descobrim que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral, per la qual cosa aquest va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.
Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana, sota les ordres de l’ajuntament, es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil.
Mitjançant aquesta repressió es pretén criminalitzar i acabar amb la lluita obrera, utilitzant les penes de presó i elevades multes a treballadors per a generar un ambient de por i així intentar acabar amb els conflictes en defensa dels drets que ens arrabassen contínuament.
No caurem en el parany de declarar-nos innocents, reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Cada vegada queda més clar que l’Acció Directa és l’únic camí per a aconseguir revertir la situació d’explotació salvatge a la qual ens aboca el capitalisme.
Enfront de la repressió només val continuar lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat enfront de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.
Per tot això, amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que doneu suport a les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que continuem organitzant-nos, alimentant així el moviment obrer en els centres de treball, en els barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges, però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.
Salut i anarcosindicalisme!