Natural de Cascante i nascut en 1931, Lucio era massa jove per a participar en les lluites sostingudes per la Confederació durant la República. Els seus van ser els temps de la postguerra, especialment infausta en unes terres tan delmades per la repressió franquista com les de la Ribera navarresa.

“Lucio va demostrar ser un autèntic home d’acció que no va dubtar a col·laborar amb quantes iniciatives es duien a terme per a lluitar contra la dictadura”.

Desertor de l’Exèrcit, Lucio va travessar els Pirineus per a convertir-se en un immigrant sense papers a França. Allí va coincidir en una obra amb uns catalans que també havien hagut de travessar la frontera per a no jugar-se la pell. Eren de la CNT. Va ser arran de la seva amistat com va iniciar un procés d’autoaprenentatge que li portaria no sols a conèixer els ideals àcrates, sinó a tractar-se amb diferents personalitats pertanyents al Moviment Llibertari o pròximes a ell: Quico Sabaté, Luciano Cerrada, Octavio Alberola, Albert Camus, André Breton, Georges Brassens, etc.

Va ser precisament el seu contacte amb l’oposició armada del maqui el que li va acostar a la il·legalitat: xarxes d’evasió, falsificacions de documents, atracaments solidaris, incursions a l’Espanya de la dictadura.

Lucio va demostrar ser un autèntic home d’acció que no va dubtar a col·laborar amb quantes iniciatives es duien a terme per a lluitar contra la dictadura.

És aquí on neix la seva fama, rivetada a alguns per la llegenda. Però més que parlar de nou del seu cop contra el CityBank, que va provocar a aquesta entitat unes pèrdues d’uns 20 milions, caldria destacar el seu esperit rebel, obert i solidari, que li va portar a empatitzar amb tantes i tantes causes, des dels Black Panthers i els Tupamaros a l’Albert Boadella perseguit per una obra de teatre, passant pels exiliats bascos.