Davant un altre clam en demanda de responsabilitats, l’irresponsable major del regne ho ha tornat a fer: demanar disculpes amb la boca petita i marxar-se per la porta de darrere. És indubtable que ser rei d’Espanya i capità general de les Forces Armades no li ha donat aptituds per a sotmetre’s a l’escrutini del públic, dels seus súbdits: ni la por se supera amb títols ni la valentia ve en els gens. Diuen que ha fet això com un gest cap al seu fill, el tron del qual sembla tornar-se insostenible per moments; però amb la seva marxa és el propi Emèrit qui es deslliura d’una dificultat.
