Carta d’opinió de Cristian Carmona Delgado, Secretari General de la CNT al Vallès Oriental.

Finalment el 30 de desembre es va publicar, responent contra rellotge a les peticions de la Unió Europea, el decret-llei del govern espanyol que materialitza la nova reforma laboral de 2021 segons els acords assolits en el marc del Diàleg Social amb la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT.

En dos anys hem passat d’escoltar dir als partits polítics que es reclamen d’esquerres que derogarien la reforma laboral, a veure com no només no se’n deroga cap si no que se’n fa una de nova. Ni els programes electorals ni els acords de coalició de govern han servit per derogar cap de les dues darreres reformes laborals, ni la del PSOE de 2010 ni la del PP de 2012. En canvi, per la via del concert social s’ha vingut a reafirmar el pitjor de les dues reformes.

“Els sindicats seguirem essent la única xarxa de seguretat contra el frau empresarial i la destrucció dels llocs de treball”.

Malgrat els grans titulars a la premsa no s’ha corregit pràcticament cap aspecte substancial de les reformes laborals. La ultraactivitat dels convenis col·lectius, que sí es recupera en aquesta nova reforma, ja estava parcialment recuperada per la via de la negociació col·lectiva o de la jurisprudència. En canvi, queda intacta la capacitat de les empreses de despenjar-se dels convenis per causes econòmiques, tècniques i organitzatives.

Les causes que permeten a les empreses acomiadar seguiran essent igual de fàcils que amb les darreres reformes laborals, sense tampoc cap fre administratiu per part de l’autoritat laboral. Els sindicats, per tant, seguirem essent la única xarxa de seguretat contra el frau empresarial i la destrucció dels llocs de treball.

D’altra banda la reforma en els contractes laborals eventuals no suposarà cap canvi significatiu. Diversos juristes i economistes ja han avisat que la fi dels contractes d’obra i servei i la posada en marxa dels nous contractes indefinits fixes-discontinus no suposarà un increment d’hores treballades. Incrementarà el nombre de contractes indefinits, sí, però en situació de precarietat laboral. Els sindicats seguirem havent de combatre a cada centre de treball un cop més el frau empresarial en aquest aspecte.

La pròpia patronal ha reconegut que quedaran intactes les principals mesures de flexibilitat interna de les empreses (seguirà el poder patronal de modificar les condicions de treball del personal) i es podrà seguir subcontractant l’activitat principal de les empreses, contribuint a la fragmentació de les plantilles.

“La única acció legítima que poden fer aquells partits que defensaven la derogació de la reforma laboral al seu programa és votar contra l’actual decret-llei del govern espanyol al Congrés”.

Finalment correm un nou risc amb la prevalença dels convenis, ja que l’actual reforma blinda la estatalització de la negociació col·lectiva impedint negociar les condicions laborals en àmbits inferiors als convenis estatals, atorgant un perillós monopoli al sindicalisme de CCOO i UGT. Per a nosaltres la negociació col·lectiva ha de ser un marc descentralitzat, arrelat al territori i el més proper possible a les plantilles perquè hi participin de forma directa democratitzant la lluita sindical.

Davant d’aquesta situació des de CNT no podem més que rebutjar aquesta nova reforma laboral, i considerem que la única acció legítima que poden fer aquells partits que defensaven la derogació de la reforma laboral al seu programa és votar contra l’actual decret-llei del govern espanyol al Congrés. Considerem que aquest procés ha evidenciat que cal enfortir un sindicalisme veritablement combatiu, democràtic i independent que no depengui ni de partits polítics ni d’administracions, sense subvencions ni alliberats sindicals, i que rebutgi l’engany que suposa el mal anomenat Diàleg Social que no és res més que poder de veto de la patronal.

La CNT, conjuntament amb el sindicalisme combatiu de Catalunya i d’arreu de l’estat, seguirà mobilitzant-se fins a recuperar els drets que ens van robar fa una dècada.