La lluita de la classe obrera és la lluita contra el feixisme-capitalisme.

No hi ha cap cicle polític nou, ni cap pèndol imaginari, ni tant abans ni tan poc ara.

La classe obrera va plantejar un combat per les seves condicions de vida i també per liquidar el règim franquista durant la transició, es van declarar més vagues aquí que a cap altre país? Per què?

• Sector industrial nombrós i creixent
• Hi havia una forta identitat de comunitat i de classe
• El règim franquista capitalista es debilitava

 

Els contrapoders del règim no funcionaven gens fent créixer les injustícies, la classe treballadora de diferents tendències veia créixer les desigualtats i va protagonitzar embats per millorar les seves condicions i també per enderrocar un règim esgotat i criminal que a més no oferia perspectiva de canvis socials.

 

La dictadura va mutar i ens ha fet creure que tenim democràcia on els capitalistes de sempre decideixen les condicions de la nostra classe.

Els poders després d’ANYS d’intentar assimilar el fenomen ultradretà d’Europa han aconseguit controlar l’arena política perquè controlen la por.

Por de perdre una identitat atiant l’odi a l’estranger

Polaritzant deshumanitzant i descontextualitzant la problemàtica social.

 

Per això el que si Hi ha és la mateixa classe obrera escèptica amb la classe política que no pica amb les trampes del feixisme i també hi ha una classe alineada i despolititzada que es deixa portar per un argumentari que només ha arrelat quan la classe treballadora perd poder adquisitiu i sense perspectiva de millora igual que certs problemes estructurals no es resolen per culpa de l’esperança buida d’una partitocràcia inútil.

Els accidents laborals, els salaris, la corrupció els preus de l’habitatge i les administracions supramunicipals (AMB Diputacions consells comarcals …) amb sous astronòmics opaques i escollides a dit en són un exemple.

 

Les diferents lluites se’ns presenten com a propaganda, on sempre ens diuen que hi estan treballant i que ara sí, però l’endemà tot és igual.

L’oficina antifrau no només no multa sinó que exposa als alertadors,

 

Si deleguem l’acció social a un vot sense garanties no influïm en la societat i el pitjor és que la ultradreta ho aprofita.

Si la societat s’ha enquistat no li podem donar la culpa als cicles polítics o al monstre del poder però tampoc culpar-nos a nosaltres mateixos eternament.

Cal veure on podem pressionar més i avançar, és des del conflicte i les organitzacions de base que avancem. Cal encetar un cicle sense fi de denúncia social del sistema que no funciona.

El nacionalisme d’estat d’ençà que va perdre les seves colònies ha intentat construir un estat nació inventant la història, homogeneïtzant i dividint, presó de pobles i d’identitats en el qual no se celebra la diversitat si no converteix la integració en una paraula buida per continuar el veritable projecte de l’estat nació la perpetuació del poder capitalista i colonialista.

Des de la trinxera de Montcada i Reixac cal donar continuïtat amb la nostra història recent amb les mobilitzacions que han sigut exitós soterrament, sindicals, les vagues generals, contra la cimentera, les mobilitzacions per l’habitatge, aconseguim més del que ens diuen…, la nostra consciència de classe creix amb les mostres de solidaritat entre diferents sectors, i lluita contra el classisme, la intolerància i el pensament únic.

 

CNT-Montcada i Reixac (Nucli Confederal)