Traducció de l’article publicat a la web confederal:
cnt.es/noticias/manifiesto-de-cnt-contra-el-desmantelamiento-de-la-sanidad-publica-y-de-apoyo-a-las-movilizaciones-de-la-coordinadora-anti-privatizacion-de-la-sanidad

–

És evident que la Covid19 ha marcat l’últim any per a tota la humanitat. Però després de la crisi sanitària, s’han posat de manifest amb una gravetat sense precedents els pitjors mals de la nostra societat. Les desigualtats socials i econòmiques han aflorat amb tal virulència que ens han mostrat la pitjor cara de l’actual sistema econòmic. La crisi del Covid19 ha posat en evidència el que feia anys que denunciàvem: el sistema sanitari estatal està sent desmantellat alhora que les seves parts més rendibles estan sent objecte de negoci que es reparteixen entre fons de capital risc, bancs i constructores, els mateixos que controlen la resta de de sectors estratègics. L’epidèmia està servint per augmentar les oportunitats de negoci. Tot és susceptible de generar dividends: medicaments, vacunes, logística, rastrejadors, nous hospitals innecessaris (mentre molts centres de gestió estatal tenen parts infrautilitzades), etc. Podem dir que la crisi sanitària ha servit per accelerar i començar ja una crisi econòmica que s’havia d’activar en pocs anys. Així, grans empreses i multinacionals de tota índole han incrementat els acomiadaments massius destruint llocs de treball i accelerant la desindustrialització de la nostra economia, també creix la subcontractació, aplicant pitjors condicions a la mà d’obra, amb el beneplàcit de polítics i comitès d’empresa.

Mentre la majoria de la població condemna la gestió de la crisi i el sistema sanitari públic està en xoc, és innegable, com ja denunciàvem, que la pandèmia ha estat una oportunitat de negoci per als de sempre, alhora que ha permès fer un pas més enllà en el procés de privatització de la sanitat. El que podia haver estat una oportunitat per rescatar la sanitat pública s’ha convertit en negoci i espectacle. Tot això succeeix, a més, quan s’enfonsen les condicions de vida de milions de persones: s’esperen noves retallades a les ja molt precàries pensions públiques i s’estén la tragèdia de l’atur massiu amb el seu seguici de desnonaments, amuntegament de la gent, talls de llum, aigua i gas per impagaments i desesperació quotidiana als barris obrers; precisament on s’acarnissa la pandèmia pel Covid19. Això fa que els determinants socials de la salut tornen a marcar de forma manifesta i classista les desigualtats en la mortalitat de la població.

Al mateix temps, els governs de tots els colors estan aprofitant aquesta situació per imposar mesures repressives que d’altra manera tindrien una forta contestació social. Amb l’excusa del virus, han militaritzat els nostres carrers, i el control social de la població és un fet que s’ha incorporat a la nostra normalitat quotidiana amb escàs qüestionament. L’experiència d’altres països ens ha demostrat que, a major debilitat dels sistemes sanitaris, més necessitat han tingut d’aplicar-nos confinaments medievals. Curiosament hi ha diners per a tot aquest desplegament repressiu, però no per proveir els centres sanitaris públics dels recursos necessaris (espais, personal, equips de protecció individual, etc.) per atendre adequadament aquesta pandèmia.

Volem mesures sanitàries i socials, no policials.

Les enormes llistes d’espera i la falta de resposta del sistema públic han donat una nova empenta a centenars de milers de persones cap a les assegurances privades. Durant la pandèmia, les assegurances privades han experimentat el major creixement dels últims 15 anys amb gairebé 500.000 noves pòlisses, fins a arribar als 11 milions de persones que ja compten amb assistència sanitària privada, el 23% de la població. Mentrestant, s’estrangulen econòmicament els centres de gestió directa de forma que ni els hospitals ni l’atenció primària estan podent donar resposta a les necessitats d’atenció de la població, alhora que es precaritzen encara més les condicions laborals d’aquelles i aquells que els mitjans de desinformació ens presentaven com a herois, al mateix temps que ens incitaven a sortir als balcons per aplaudir-los.

Amb tots els partits polítics d’acord, cadascú ha tornat al seu paper. La dreta ha aprofitat per degradar encara més els centres públics privatitzant qualsevol activitat sanitària; mentrestant, l’esquerra institucional ha mirat cap a una altra banda permetent que la dreta faci la feina bruta. En aquest punt ens reafirmem: mentre el govern «més progressista de la història» mantingui lleis privatitzadores, res del que fa diàriament la dreta és il·legal, i continuarà el desmantellament de la sanitat pública i el lucre privat.

En efecte, absolutament res del traspàs massiu de diners públics al capital realitzat en diferents comunitats autònomes (construcció d’hospitals innecessaris, cessió a empreses privades del rastrejament, les guerres comercials per la primacia de les vacunacions, fortunes fetes amb fàrmacs innecessàries…) és il·legal, ja que està sostingut per lleis d’àmbit estatal que ho permeten. Mentre «l’esquerra del capital» s’ha dedicat a les performances més variades, dirigint l’atenció de la població cap als executors del desastre, amagant hàbilment aquells qui mouen els fils del procés de destrucció de la sanitat. Seguir fent teatre de carrer contra la dreta per ocupar pàgines dels periòdics, no és més que una maniobra de distracció.

L’única forma de recuperar el sistema sanitari públic és obligar tots els partits a blindar la sanitat contra l’ànim de lucre, i potenciar l’atenció primària i la salut pública. Tota la resta és pur espectacle per a autocomplaença. Ara anuncien 8.000 milions d’euros dels fons de la UE, diuen que «per reforçar els serveis públics», quan el previst és que es destinin a la «col·laboració público-privada». Aquest eufemisme, que ja coneixem bé, significa que, si no ho evitem, la sanitat pública seguirà agonitzant, mentre que les grans corporacions seran les principals beneficiàries del fons europeu de recuperació econòmica. Un immens basar està en marxa.

No podem seguir fent mala medicina. Cal actuar sobre les causes d’arrel i obrir un debat a tot l’Estat sobre el model sanitari que volem, que ha de començar per garantir l’assistència sanitària de qualitat per a totes les persones, democratitzant el sistema i centrant-lo en els determinants socials, econòmics i ambientals de la malaltia. El col·lapse i la falta de resposta del sistema sanitari davant la crisi del Covid19 no són gratuïts, són el resultat del procés de privatització en marxa i de dècades d’infrafinançament del Sistema Nacional de Salut. Per això defensem el blindatge del SNS de qualsevol interès privat, el seu finançament suficient, i la derogació de les lleis que permeten el traspàs dels diners dels nostres impostos a tota mena d’empreses privades.

La privatització de la Sanitat és legal en base a dos lleis d’àmbit estatal: els articles 67 i 90 de la Ley General de Sanidad, que permeten derivar els pacients a la privada mitjançant concerts i convenis singulars; i la Ley 15/97, que permet que un centre públic passi a ser gestionat per empreses privades durant dècades. Totes les lleis d’ordenació sanitària autonòmiques són subsidiàries de les lleis estatals (Ley General de Sanidad i Ley 15/97), i han introduït també la gestió privada als seus territoris.

Això implica:

1. Reforçar el sistema sanitari amb més plantilles, utilitzar tots els recursos existents, ampliant la jornada ordinària dels hospitals a les tardes.

2. Prioritzar i potenciar l’Atenció Primària i la Salut Pública, centrant el sistema en la prevenció i l’actuació contra els “productors de malaltia”.

3. Apostar definitivament per l’atenció sanitària des de l’Acció Comunitària, basada en la Promoció de la Salut, l’Educació per a la Salut de les col·lectivitats, i l’empoderament i l’autogestió de la salut per part de la ciutadania, per reduir així els determinants socials que influeixen en la mortalitat més prevalent.

4. Prohibir l’ànim de lucre al sistema sanitari, derogant les lleis privatitzadores.

5. Acabar amb les xarxes sanitàries paral·leles que es nodreixen dels diners públics.

6. Controlar i fiscalitzar els beneficis de la indústria farmacèutica, en benefici de la reinversió en serveis públics bàsics de qualitat, accessibles i no discriminatoris, entesos com a serveis comuns o col·lectius.

Des dels sindicats de la CNT i en la línia dels nostres Principis, Tàctiques i Finalitats, donem suport i ens adherim a les mobilitzacions de la Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad, per organitzar-nos i manifestar-nos als nostres barris, pobles i centres de treball, en una campanya de lluita mantinguda en el temps amb les reclamacions i reivindicacions resumides en els següents punts:

* Derogació de la Ley 15/97 i de l’article 90 de la Ley General de Sanidad. Rescat de tot allò privatitzat. Atenció Primària centrada en la salut col·lectiva. Supressió de xarxes paral·leles i incompatibilitat público-privada. Fora les empreses de la sanitat.

* Per una indústria sanitària i farmacèutica pública.

* Sanitat per a tothom, independentment de la situació administrativa.

* Cura de la gent gran amb dignitat.

* Per un sistema sanitari centrat en els determinants socials de la salut.

Convidem tots els sindicats de la CNT a sumar-se a aquesta campanya de lluita i a les mobilitzacions per una Sanitat Pública de Qualitat, Universal, Accessible i Gratuïta.

NOMÉS LA DEROGACIÓ DE LES LLEIS PRIVATITZADORES I EL BLINDATGE DE LA SANITAT PÚBLICA EVITARAN EL DESMANTELLAMENT QUE PREPAREN

PARTICIPA PER UN SISTEMA PÚBLIC UNIVERSAL I AMB GESTIÓ DEMOCRÀTICA

CONTRA LA PRIVATITZACIÓ: DEROGACIÓ DE LA LEY 15/97 I DE L’ARTICLE 90 DE LA LEY GENERAL DE SANIDAD