Traducció al català de la traducció al castellà feta per l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA) de l’article de Endika Alabort Amundarain publicat a la revista Argia sobre la cultura de l’èxit individual en el món capitalista.

Podeu accedir a l’article original prement en el següent enllaç: Ke saltzaileak (argia.eus) .

L’últim anunci d’una entitat financera protagonitzada per un emprenedor individual: el projecte amb el qual somies pot fer-se realitat. Mitjançant una subvenció, la idea original, el projecte, pren cos i es transforma en una empresa a través de l’esforç personal. Les Administracions Públiques porten anys promovent aquest tipus d’emprenedoria, que des de la Gran Recessió de 2008 ha cobrat molta força. L’elevada taxa d’atur juvenil; un mercat laboral regulat a favor del capital; els creixents costos de vida; les cada vegada més escasses ocupacions que faciliten accedir a una vida digna en aquests temps; l’elecció de les institucions públiques és clara.

La filosofia de vida basada en el pensament positiu té un màrqueting cada vegada més fort al seu favor. Si t’ho proposes, aconseguiràs els teus objectius. Segueix aquesta idea que tens al cap, amb energia. Perquè aconseguiràs el que mereixes. Es relaciona molt bé amb aquesta mena de emprenedoria en el qual s’impulsa el pensament positiu. Per un altre, tenim la meritocràcia. Segons els nostres mèrits aconseguirem un bon lloc de treball i l’èxit. Els i les millors aconseguiran el millor. Aprendre més, treballar més. Amb esforç, competiràs i aconseguiràs el que et mereixes.

“L’actitud cap a l’èxit que promou la meritocràcia fomenta la vanitat entre els guanyadors, mentre que entre els perdedors fomenta la humiliació”

Qui pot estar en contra de la meritocràcia? Perquè els qui han fet mèrits són remunerats amb els millors llocs de treball. Qui pot estar en contra de l’emprenedoria, de fer realitat els teus propis somnis? Qui pot estar en contra d’un sistema de pensament basat en l’esforç individual?

Aquestes idees, cada vegada més fortes en la nostra societat, amaguen un gran parany. Darrere de les emprenedories individuals reeixides, model d’imatge romàntica del garatge-emprenedor, cal analitzar qui és aquesta persona. Sovint tenim membres de la família amb recursos econòmics; unes altres amb connexions polítiques i econòmiques. Amb freqüència, el projecte d’emprenedoria individual endeutarà a algú de família obrera, però no farà realitat els seus somnis, arribarà el malson de l’endeutament. Perquè per a atreure diners es necessita diners. En el camí, les Administracions Públiques fan una assignació de recursos a favor de les noves formes de capitalisme, obviant la seva funció social i la d’afavorir el costat feble del mercat laboral. El filòsof Michael J. Sandel ha treballat a fons el concepte de meritocràcia, subratllant que no existeix la igualtat d’oportunitats, que és una utopia en la societat actual. El filòsof assegura que l’actitud cap a l’èxit que promou la meritocràcia fomenta la vanitat entre els guanyadors; entre els perdedors, en canvi, la humiliació.

No vivim de forma aïllada, no som individus en competència, patirem uns límits en funció de la classe social a la qual pertanyem, entre altres característiques que regeixen la societat. Dues persones poden realitzar els mateixos estudis, dedicar un gran esforç, però si una d’elles té una família relacionada amb el món empresarial, aconseguirà més fàcilment un lloc de treball més interessant. L’economia feminista ens ha ofert eines per a entendre la importància de les cures i les bretxes de gènere, sacsejant a fons la proposta de la meritocràcia actualment existent; el suport mutu de Kropotkin ha deixat obsoleta la imatge d’emprenedor individual que volen vendre’ns.

Les idees que promouen els més poderosos funcionen sovint com una secta per a expandir la seva hegemonia de classe; els gestors polítics tenen per objecte propagar aquestes idees entre els i les treballadores per a fer invisible el conflicte de classes, a més d’altres lluites. Hem d’assenyalar a aquests venedors de fum fent visible els conflictes que ens volen amagar.