Mostra totes les entrades de redaccio

Presentació del llibre de Carlos Taibo “Historias antieconómicas” a Granollers

Aquest dimarts 20 de juliol a les 19 h Carlos Taibo presenta el seu llibre “Histórias antieconómicas” (Catarata Ediciones, 2020) a Granollers, a l’Anònims (c/ Miquel Ricomà, 57).

Taibo és escriptor i editor i era professor de Ciències Polítiques de la UAM, recentment jubilat. Una persona que pensem que ha fet aportacions molt valuoses i interessants en diverses temàtiques, a través de molts llibres, articles i xerrades.

“Aquest llibre recopila un centenar d’històries, de relats breus, d’anècdotes, d’acudits, d’apreciacions, que trenquen amb la lògica econòmica dominant. Aquestes històries procuren col·locar allò col·lectiu per sobre d’allò individual, defugen la identificació entre consum i benestar, atorguen més relleu al temps que als diners, recelen de les virtuts del treball que ens imposen, criden l’atenció sobre les discriminacions que pateixen tantes dones, subratllen l’escenari tètric que pateixen tants animals, s’interessen per pràctiques de solidaritat i suport mutu, o recorden les misèries que envolten el nostre molt precari coneixement del lloc en el qual estem. Si unes vegades beuen de la perspectiva del decreixement i en altres ocasions s’alimenten de cultures camperoles que es neguen a morir, darrere d’elles s’aprecia amb claredat el designi de qüestionar la lògica del capitalisme en totes les seves dimensions.”

 

La necessitat urgent d’afrontar els reptes del segle XXI

Article de Genís Ferrero, afiliat a la CNT Vallès Oriental. Publicat en castellà aquí.

“Si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d’actuar de manera enèrgica, de fer front a tota possibilitat d’atac, serem respectats, atesos i ens imposarem”.
(Salvador Seguí. Congrés de Sants, 1918)

El segle XXI ha portat a la humanitat dues agendes urgents. La consolidació definitiva del neoliberalisme, d’una banda, i la necessitat d’un canvi ecològic de les societats industrial del planeta, de l’altra.

Liquidat el socialisme real com a bloc antagònic a les societats capitalistes, i davant la necessitat d’un canvi en el model productiu que eviti l’autodestrucció en qüestió de dècades de l’ecosistema del planeta, el que suposaria la desaparició de la humanitat com la coneixem avui en dia, és urgent enfrontar els reptes que es plantegen a les classes treballadores del món.

Sabem que la solució al problema ecològic només té dues sortides possibles: una en la qual la justícia social, les llibertats col·lectives i individuals i el respecte a l’ecosistema vagin de la mà. L’altra és un món neofeixista on el control social, l’acumulació de tecnologia i riquesa i l’ús de la violència siguin les formes d’administrar les mesures de contenció ecològica perquè una minoria social mantingui el seu nivell de vida i la seva posició de poder. Òbviament la segona és la via fàcil, on només cal abaixar el cap. Continua la lectura de La necessitat urgent d’afrontar els reptes del segle XXI

Facer sindicalismu nun ye delitu!

Des de la CNT Vallès Oriental cridem a la solidaritat amb les companyes sindicalistes represaliades a Xixón. Fer sindicalisme és un dret –i un deure–, no un delicte! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Aquest dissabte 17 de juliol des de la regional CNT Catalunya i Balears es convoca concentració de suport a Barcelona, a les 18h al Passeig Lluís Companys (al costat d’Arc de Triomf).

Es ven oli d’oliva solidari produït per una petita cooperativa de companyes del Sindicato Andaluz de Trabajadores/as per recaptar diners per a aquest cas repressiu.

Tota la informació:

Manifest de la CNT contra el desmantellament de la Sanitat Pública

Traducció de l’article publicat a la web confederal:
cnt.es/noticias/manifiesto-de-cnt-contra-el-desmantelamiento-de-la-sanidad-publica-y-de-apoyo-a-las-movilizaciones-de-la-coordinadora-anti-privatizacion-de-la-sanidad

És evident que la Covid19 ha marcat l’últim any per a tota la humanitat. Però després de la crisi sanitària, s’han posat de manifest amb una gravetat sense precedents els pitjors mals de la nostra societat. Les desigualtats socials i econòmiques han aflorat amb tal virulència que ens han mostrat la pitjor cara de l’actual sistema econòmic. La crisi del Covid19 ha posat en evidència el que feia anys que denunciàvem: el sistema sanitari estatal està sent desmantellat alhora que les seves parts més rendibles estan sent objecte de negoci que es reparteixen entre fons de capital risc, bancs i constructores, els mateixos que controlen la resta de de sectors estratègics. L’epidèmia està servint per augmentar les oportunitats de negoci. Tot és susceptible de generar dividends: medicaments, vacunes, logística, rastrejadors, nous hospitals innecessaris (mentre molts centres de gestió estatal tenen parts infrautilitzades), etc. Podem dir que la crisi sanitària ha servit per accelerar i començar ja una crisi econòmica que s’havia d’activar en pocs anys. Així, grans empreses i multinacionals de tota índole han incrementat els acomiadaments massius destruint llocs de treball i accelerant la desindustrialització de la nostra economia, també creix la subcontractació, aplicant pitjors condicions a la mà d’obra, amb el beneplàcit de polítics i comitès d’empresa.

Mentre la majoria de la població condemna la gestió de la crisi i el sistema sanitari públic està en xoc, és innegable, com ja denunciàvem, que la pandèmia ha estat una oportunitat de negoci per als de sempre, alhora que ha permès fer un pas més enllà en el procés de privatització de la sanitat. El que podia haver estat una oportunitat per rescatar la sanitat pública s’ha convertit en negoci i espectacle. Tot això succeeix, a més, quan s’enfonsen les condicions de vida de milions de persones: s’esperen noves retallades a les ja molt precàries pensions públiques i s’estén la tragèdia de l’atur massiu amb el seu seguici de desnonaments, amuntegament de la gent, talls de llum, aigua i gas per impagaments i desesperació quotidiana als barris obrers; precisament on s’acarnissa la pandèmia pel Covid19. Això fa que els determinants socials de la salut tornen a marcar de forma manifesta i classista les desigualtats en la mortalitat de la població.

Continua la lectura de Manifest de la CNT contra el desmantellament de la Sanitat Pública