Traducció al català de l’article de M.A.F. publicat al cnt nº 428.
Avui en dia la muntanya de Montjuïc es visita per les seves instal·lacions esportives i els seus espais d’esbarjo, però la població de Barcelona no oblida que, fins fa ben poc, només el so del seu nom produïa calfreds entre homes i dones del poble dedicats a la lluita social, especialment els provinents de les files de l’anarquisme i el sindicalisme.
No en va des del castell de Montjuïc es va bombardejar la ciutat diverses vegades i va ser escenari habitual de l’empresonament i afusellament de nombrosos revolucionaris: allà van acabar els ossos de milers de treballadors durant la Setmana Tràgica o la vaga de la Canadenca; allà va ser afusellat, davant el repudi internacional, el pedagog i lliurepensador Ferrer i Guàrdia; a prop de la fortalesa es troba precisament el Fossar de la Pedrera, lloc escollit pel franquisme per enterrar els afusellats al Camp de la Bota —més connotacions sinistres — on van anar a parar els cossos de 4.000 víctimes de la repressió feixista distribuïts en caixes cobertes de calç viva perquè la putrefacció es produís com més aviat millor.
“El Fossar de la Pedrera va ser el lloc escollit pel franquisme per enterrar els afusellats al Camp de la Bota, on van anar a parar els cossos de 4.000 víctimes de la repressió feixista distribuïts en caixes cobertes de calç viva perquè la putrefacció es produís com més aviat millor”