1 DE MAIG: A LA FEINA I EN LA LLUITA, COMPTA AMB CNT

El primer de maig és un dia reivindicatiu de la classe obrera. I aquest any, els carrers han de tornar a omplir-se. Perquè continuem sofrint una perpètua crisi que afecta a multitud de famílies mentre el nombre de persones milionàries ha augmentat el doble en els últims anys. La patronal i els governs potencien de manera pública o soterrada una economia neoliberal que suposa quedar-se amb tots els beneficis, pagar res o el mínim d’impostos i anar privatitzant progressivament tots els nostres serveis socials. Però quan arriben les crisis, llavors volen socialitzar les seves pèrdues, perquè paguem entre totes i tots els seus excessos. I mentrestant, pretenen culpar de la crisi als treballadors i treballadores “per viure per sobre de les nostres possibilitats”. En canvi, no es culpa als bancs per enganyar i robar, o al govern per deixar que ho fessin.

I aquest any continuem patint les últimes reformes laborals. La de 2012 sumada a les dotze anteriors que s’han succeït des de 1977 i que suposadament van néixer per millorar la situació sociolaboral de treballadors i treballadores, però que han servit just per a tot el contrari. Encara no ens hem oblidat de l’última, tot i que la classe política porta anys tractant d’enganyar-nos prometent que la derogarien quan arribessin al poder. La CNT porta anys exigint la seva revocació, però no només d’aquesta reforma, ni de l’anterior, sinó de totes elles, ja que el que necessitem és una regulació laboral justa, que equilibri la balança, que reconegui els drets de la classe treballadora, regulant i controlant de forma honesta els abusos dels empresaris.

Però treballadores i treballadors van de mica en mica prenent consciència de la seva situació. Per necessitat ens anem organitzant i unint amb les persones que pateixen les mateixes privacions que nosaltres. I aquí és on entra la CNT amb exemples clars i tangibles, aconseguint convenis i acords basats en la nostra taula reivindicativa que tracten de revertir part dels efectes de les reformes laborals de les quals abans hem parlat. Exemple d’això són les victòries a Hermanos Ruiz Morantes, Urbaser, Extracciones Levante, Alumalsa, en els Serveis Informàtics o els Serveis d’Emergències de la Xunta de Galícia, Eurest o els Amarradors del port de Barcelona. A aquests se sumen altres fronts oberts avui dia, com ha estat la vaga de tres dies a Productos Florida amb un 80% de participació, la vaga a la Comercialitzadora d’Etisur, acomiadaments derogats a Capgemini, les constants victòries dels Figurants de CNT amb múltiples productores, Clece, Exeo, Wesser o Uber. Exemples als quals s’uneixen la lluita i les millores que van aconseguint el conjunt de les nostres seccions sindicals.

Amb el nostre model sindical aprenem i ens enfortim com a classe treballadora.
El nostre model sindical fa que la patronal ens respecti.
Amb el nostre model sindical es crea consciència.
Amb el nostre model sindical no deleguem les decisions de la nostra vida en terceres persones.
El nostre model sindical no confia en la classe política per a aconseguir els seus objectius.

Aquesta és la nostra estratègia: Lluita pels nostres drets en el treball, avançant en l’organització com a treballadores i lluita pels nostres drets al carrer, al costat de totes aquelles persones i col·lectius que es mobilitzen contra el capitalisme, el feixisme i l’explotació. I aquest és el nostre objectiu: Una sola classe obrera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *