• La Confederació Nacional del Treball reivindica amb caràcter d’urgència una regulació legal de la feina a distància, que permeti la implementació de forma permanent a les empreses, fins i tot amb posterioritat a l’emergència sanitària de l’COVID19.

CNT reclama la necessitat d’una regulació legal específica sobre el teletreball, davant la insuficiència de la recent reforma legislativa de l’art. 38.4 de l’Estatut dels Treballadors per a l’adaptació de jornada per conciliació familiar. Durant l’emergència sanitària del COVID19, s’han posat de manifest les mancances del que ha vingut sent una reivindicació contemporània de la classe treballadora.

Malgrat que el treball a distància ha adquirit el caràcter de preferent durant la declaració de l’Estat d’Alarma, no ha estat amb la finalitat de millorar les condicions dels treballadors/es, sinó com una simple mesura per evitar l’augment de contagis. Aquesta preferència no obliga les empreses ni tampoc assegura que després de l’emergència decideixin seguir aplicant amb la seva plantilla. La manca de regulació legal genera inseguretat jurídica a les persones treballadores -tan sols pot sol·licitar el teletreball de manera justificada per conciliació familiar- permetent que les empreses que el podrien implementar es neguin a fer-ho. La central sindical denuncia que els empresaris es resisteixen a canviar la seva mentalitat -més pròpia del segle passat- i segueixen pensant que els treballadors/es han d’acudir al centre de treball cada dia per «escalfar la cadira».

I és que l’Estat espanyol es troba a la cua de la UE en l’arrelament del teletreball, amb un percentatge inferior al 3% del total de llocs de treball, molt per sota de la mitjana europea en el sector privat. Però també en el sector públic, ja que la mitjana de funcionaris / es que teletreballen és del 6,7%, enfront del 17% d’Europa i del 51% de Suècia. I és que una gran part de l’ocupació pública no implica una atenció presencial, de manera que es podria perfectament implementar el teletreball, estalviant amb això a les arques públiques elevats costos d’immobles i infraestructura innecessària.

CNT reivindica que es legisli com més aviat millor perquè el teletreball esdevingui obligatori en els sectors d’activitat en què sigui possible tècnicament. Hi ha multitud d’activitats en les que tradicionalment l’exercici del teletreball hauria estat impensable i que, ara mateix, es troben utilitzant-lo com a conseqüència del COVID19. Les empreses que es trobin incloses en els sectors delimitats, tindrien un breu termini per a dotar a la seva plantilla del conjunt de mitjans tècnics necessaris per al treball a distància -en particular, els lligats a les comunicacions- en compliment de l’Acord Marc Europeu sobre el Teletreball del 16/07/2002. CNT reclama que en aquesta regulació es tinguin també molt presents les qüestions de prevenció de riscos laborals, millorant la Llei de Prevenció de 1995, amb la finalitat de protegir més encara a les persones treballadores que exerceixen el seu treball a distància i que -durant l’emergència – depenen d’una autoavaluació voluntària.

El sindicat considera que la implementació del teletreball és imprescindible i que les circumstàncies actuals són les més propícies per iniciar les reformes legislatives que siguin necessàries. En una situació d’emergència climàtica global, que podria ser empitjorada per un esperat augment de la utilització del vehicle privat en els desplaçaments per evitar els contagis, el treball a distància és l’única mesura que pot garantir una reducció dràstica de la contaminació a les ciutats i fer la feina més eficient. La reducció d’hores de desplaçaments innecessaris i la permanència en el domicili, fomenten i protegeixen la conciliació familiar.

Per tot això, CNT ha enviat una carta al Govern exigint una regulació urgent que solventi la situació d’inseguretat jurídica i estableixi les obligacions de les empreses per implementar el teletreball en els termes que reivindica el sindicat.

Secretariat Permanent Comitè Confederal
Confederació Nacional del Treball (CNT)