El dimecres 15 de gener va tenir lloc una nova sessió formativa al sindicat, dedicada en aquesta ocasió als recents canvis legislatius en matèria de conciliació laboral i familiar o de registre horari que, entre altres, va aprovar el març de 2019 el govern espanyol.

Havent passat mes de 8 mesos des que van entrar en vigor al maig vam voler convidar aquest cop al company Jordi Vega, afiliat a CNT de L’Hospitalet de Llobregat i actual responsable de l’àrea social del Gabinet Tècnic Confederal, a fi d’acostar-nos no només als canvis legislatius sinó també a l’experiència pràctica assolida pel sindicat en aquest àmbit.

“Com a organització amb perspectiva de canvi social, és obvi que no podem quedar-nos en el compliment de les normatives vigents de torn. Volem eixamplar els drets que tenim, i volem més drets. Volem que es redistribueixi la riquesa econòmica que creem des del món del treball. Això ho hem de fer a través de la Negociació Col·lectiva, que de fet és una de les vies on posem en pràctica la nostra tàctica d’acció directa”.

A la formació hi van assistir una quinzena d’afiliats i afiliades de diverses seccions sindicals, que van mostrar un gran interès i participació Això evidencia que la formació continuada que portem a terme és un pilar essencial per a una acció sindical amb garanties als centres de treball.

Al final de l’acte vam voler aprofitar per a realitzar una petita entrevista al company Jordi Vega sobre els temes tractats durant la formació i per fer-nos nostre l’experiència acumulada per la CNT i que compartim des d’aquí.

Al mes de març de 2019 el govern espanyol va publicar uns Reals Decrets que introduïen canvis legislatius en motiu de la lluita contra la precarietat laboral i per la igualtat efectiva entre dones i homes. De forma resumida en què consisteixen aquests canvis legislatius?

Per una banda, amb el Real Decret 6/2019 de 1 de març s’introdueixen canvis a la Ley Orgánica de Igualdad efectiva entre Mujeres y Hombres, LOIMH, de 2007, al Estatuto de los Trabajadores, al Estatuto Básico del Empleado Público EBEP, la Ley General de la Seguridad Social, LGSS i al Estatuto del Trabajador Autónomo. Aquests canvis van en sentit de facilitar i ampliar la pràctica dels diversos drets de conciliació de la vida laboral i familiar i les seves diverses circumstàncies, sempre amb un enfocament cap a la corresponsabilitat. Per exemple la molt mal anomenada “jornada a la carta”, que és en realitat una adaptació de jornada (per qui no conegui aquests conceptes, aquí el company es refereix al dret dels i les treballadores a distribuir-se les hores de feina com els convingui per conciliació familiar, mantenint la durada de la jornada laboral i la retribució salarial, però tenint la possibilitat de poder treballar, si volen i/o arriben a un pacte amb l’empresa, des de casa). A més, amb aquesta corresponsabilitat en ment, hi ha diversos canvis de concepte. Ja no hi haurà baixes maternals ni paternals sinó suspensió per naixement, entre altres aspectes a destacar.

Per altra banda, el Real Decret 8/2019 de 8 de març està enfocat a pal·liar els efectes de la precarietat laboral amb mesures sobre les prestacions socials, l’estabilitat laboral i el control del frau de les jornades de treball il·legals, les hores extra que no es paguen, etc. Modifica la Ley General de la Seguridad Social, l’Estatuto de los Trabajadores. Inclou el famós registre de jornada, que en realitat és una ampliació d’un control que ja existia abans en les hores extra i els contractes a temps parcial. També inclou (i aquesta és una mala notícia), un futurible preocupant: una reforma en profunditat de l’Estatuto de los Trabajadores.

Han passat ja més de 6 mesos des que al mes de maig van entrar en vigor aquestes noves mesures. Quina lectura fa el sindicat d’aquests canvis? Quin abast real han tingut, en la vostra experiència, a les empreses i centres de treball?

Deixant de banda l’impacte mediàtic, l’efecte sobre el dia a dia a les empreses ha sigut notablement baix, més enllà de la contractació de sistemes de registre de jornada. Si ha arribat a tenir veritablement un efecte en la línia del que pretén el reial decret ha sigut en aquells llocs on ha intervingut la Inspecció de Treball.

En podem fer una lectura positiva, clar. Millor això que res. Però no podem perdre de vista que en el món empresarial no s’arriben a aplicar gairebé mai aquelles mesures o lleis que no interessen. Hi ha sectors que viuen al marge de les lleis laborals. Diran que paguen els seus impostos, cosa que serà certa, però no apliquen els convenis, ni tan sols l’Estatuto de los Trabajadores.

Al sector de la neteja passa el mateix. A l’hostaleria i la neteja no els parlis d’adaptació de jornada o de reducció. Ni tan sols tenen un calendari laboral legal.

Sota el nostre punt de vista això passa perquè l’estat ni té ni pot tenir els recursos per fer complir les seves pròpies lleis als empresaris. Això només es pot fer mitjançant l’organització dels treballadors i treballadores a les empreses. Que és un dels punts febles del sindicalisme actual. Nosaltres treballem per enfortir aquesta presència, sota el nostre model sindical, òbviamentⁱ.

La realitat és tossuda. Als empresaris no els agrada que la gent faci compatible la seva vida laboral i familiar perquè això necessàriament s’ha de fer en detriment dels interessos empresarials. Volen sous baixos i jornades llargues. I això només es pot revertir amb un esforç proactiu del sindicalisme.

A la formació que hem fet avui s’ha donat especial rellevància al model d’acció sindical de la CNT per aconseguir exercir els drets a la conciliació laboral i familiar de forma efectiva. Per què? Quin paper pot jugar la negociació col·lectiva impulsada per la CNT als centres de treball?

En primer lloc la nostra acció sindical és fonamental per ajudar a les persones a posar en pràctica els drets laborals que tenim. Parlem tant dels que tenen relació amb la conciliació de la vida laboral i familiar, com la resta. És una realitat que la gent, en la perspectiva de tenir un enfrontament individual amb la seva empresa, opta per deixar-ho córrer i aguantar-se. Per norma general, la gent no negocia sobre les condicions de treball, ni tan sols fa demandes judicials, o si ho fa és al final de la relació laboral on només hi tens a guanyar les molles, parlant clar. L’eina de l’anarcosindicalisme, el Sindicat representat al centre de treball, compleix la important funció d’empoderar les persones per a poder optar a gaudir dels drets que els pertoquen.

Per altra banda, com a organització amb perspectiva de canvi social, és obvi que no podem quedar-nos en el compliment de les normatives vigents de torn. Volem eixamplar els drets que tenim, i volem més drets. Volem que es redistribueixi la riquesa econòmica que creem des del món del treball. Això ho hem de fer a través de la Negociació Col·lectiva, que de fet és una de les vies on posem en pràctica la nostra tàctica d’acció directa.

I tot això, a més, compleix el paper de difondre les idees i la cultura de la igualtat entre dones i homes. Promovent la conciliació contribuïm al fi de la discriminació de la dona treballadora. Hem d’entendre que una societat sana i justa demana conciliar la vida laboral, personal i familiar, en el sentit més ampli. Agradi a l’IBEX 35 i la seva premsa afí o no.

Per acabar, s’està parlant de la derogació de la reforma laboral per part del nou govern PSOE-UP, però fins al moment només s’ha plantejat obertament modificar alguns aspectes de la reforma laboral. En canvi s’està parlant poc del nou Estatut dels Treballadors del Segle XXI que ja planteja un dels Reial Decrets aprovats pel govern en funcions de Pedro Sánchez el març del 2019. Quina lectura podem fer des de la CNT?

El fet evident és que ara per ara quan parlen de derogar la reforma laboral, en realitat es refereixen a blindar la Negociació Col·lectiva a nivell de sector. És l’única matèria que s’ha fet explícita i ara per ara això vol dir que es blindaria per a les dues grans centrals del sindicalisme de concertació. És a dir, podríem estar davant d’una operació de blindatge de la Negociació Col.lectiva per a aquells que signen convenis de sector amb greus conseqüències: les hores complementàries, l’amplitud de les causes per a fer contractes temporals, la contenció salarial, la flexibilitat horària, l’escletxa salarial, el descans com a temps de treball no efectiu i d’altres elements conformadors de la precarietat laboral. Si fos així, ens hi oposaríem frontalment.

Per altra banda, qui té pressa per adaptar l’Estatuto de los Trabajadores al sXXI, a banda del PSOE, és la Asociación Española de la Economía Digital (Adigital), patronal de les plataformes digitals. En el mateix sentit, fa poc que Glovo ha passat casualment a ser membre de Foment del Treball. Ja sabem quina classe d’adaptacions busquen. No sembla pas un moviment innocent. Ens preocupen totes aquestes jugades entre bastidors perquè una reforma de l’Estatuto de los Trabajadores pot servir tant per millorar com per empitjorar radicalment les condicions de treball.