1. Mesures que afectin directament, en positiu, les persones assalariades

A la taula de reivindicacions conjunta hi falten mesures per a nosaltres, a excepció de la sol·licitud d’ERTOs, que també beneficien l’empresari. Així, la qüestió es centra en:

• No reivindicar cap dret laboral per a les treballadores.

• Reducció de l’impost de societats.

• Sol·licitud d’ajudes amb diners públics a les empreses, sense cap vinculació a mesures de manteniment de la feina, ni règim sancionador, en cas d’incompliment de la legislació laboral vigent.

• Abandonament social de les treballadores (per compte pròpia o de tercers).

 

2. Qüestionar l’origen de la situació que ens afecta

Es dóna per bo el marc laboral actual, en benefici de les empreses, amb falsos autònoms, frau a les altes, falta de regulació del sector i cotitzacions insuficients; ignorant el Dret de gran part de les treballadores, al règim especial d’artistes (RD 1435/1985 d’1 d’agost). El sector empresarial prioritza els treballadors autònoms i les seves associacions gremials. És responsable de contractes fraudulents i falsos autònoms, incomplint els convenis.

3. Ha deixat fora, deliberadament, els sindicats

No reconeix els sindicats, vetant la seva participació. S’excusa amb la voluntat de crear una taula de negociació, apropiant-se de la representativitat de les persones treballadores. La legislació designa els sindicats per negociar les condicions laborals d’un sector econòmic i de treball.

4. Es genera una falsa sensació d’«estar tots en el mateix vaixell sempre»

Treballadores i empresaris, sobretot els grans, no poden lluitar junts pels mateixos interessos, perquè gairebé sempre seran contraposats!

A més, no hi ha relació d’igualtat entre les dues parts. S’escenifica la confusió d’una unió treballadors-empresàries idealitzada i irreal, generant una opinió que crea «alarma cultural», aportant com a solució tots els interessos empresarials i evitant l’entrada dels sindicats per dir la nostra.

L’aturada per la Covid-19 està suposant una major precarització, especialment per a les persones treballadores de la cultura, amb els patrons dient-nos que no poden fer altra cosa, el vell i recurrent «això és el que hi ha».

EN RESUM: La campanya #AlertaRoja beneficia fonamentalment els interessos empresarials, no els de la classe treballadora.

QUÈ PROPOSEM?

1. Fomentar la contractació directa i acabar amb els falsos autònoms

• Aplicació del RD 1435/1985 a totes les persones treballadores que participen en espectacles públics, incloent-hi el personal tècnic, auxiliar, d’administració i gestió, mentre es desenvolupa l’Estatut de l’Artista, Creador i Treballador de la Cultura (que ja contempla aquest tipus de contractació).

• Aplicació dels Convenis més favorables per a les treballadores.

• Creació del Conveni Col·lectiu Sectorial Estatal, amb els seus Convenis sectorials autonòmics i provincials. Àmbit d’aplicació de les condicions de treball per a tot tipus de contractació en activitats iguals, sense distingir entre treballar per a tercers o per compte pròpia (autònom sense empleats a càrrec seu).

2. Defensar, ampliar i millorar els convenis

Modificació urgent de l’Estatut dels Treballadors per incloure en la negociació col·lectiva estatutària els sindicats amb implantació als sectors en els quals no és viable el sistema de representativitat per eleccions sindicals, especialment el cultural i dels espectacles, i en general en aquells que la intermitència sigui la realitat laboral de les treballadores.

3. Frenar i revertir en allò possible les externalitzacions de serveis

Les externalitzacions de serveis suposen una privatització encoberta dels serveis públics i està plenament demostrat que afecten molt negativament les condicions laborals de les persones treballadores: reducció de salaris, precarietat, inestabilitat laboral, etc.

• S’ha de prohibir a les entitats públiques i del sector públic fer noves externalitzacions i subrogar el personal de les ja existents directament per l’Administració i per les empreses del sector públic.

• Fer especial èmfasi en les empreses públiques de gestió cultural, per evitar les subcontractacions de personal d’estructura, així com el compliment de la legislació laboral vigent.

4. Participació de tots els sindicats del sector a les taules de negociació

S’estan plantejant modificacions substancials de la Legislació vigent. Els sindicats, i molt especialment aquells que encara sent minoritaris tenen una implantació real al sector, no poden ser exclosos del debat i la negociació, sobretot quan la patronal sí que està representada en aquestes negociacions a través de les seves associacions empresarials i aprofitant-se de les associacions professionals gremials.

5. No al model plantejat de rebaixes fiscals

Les grans indústries culturals han estat ja les grans beneficiàries de les ajudes concedides fins al moment, i sens dubte pretenen seguir aprofitant la conjuntura per seguir maximitzant beneficis, garantir l’statu quo i aprofundir en la precarització general del sector.

El brusc descens de l’activitat està provocant infinitat de tancaments i fallides de petites i mitjanes empreses, fet que ens portarà a una concentració empresarial encara major que l’actual, cosa que considerem negativa, tant per als interessos de les treballadores culturals, com per a la cultura en si mateixa.

Els plans de rescat d’empreses mitjançant rebaixes fiscals no garanteixen que siguin les petites empreses les que es puguin aprofitar de la major part de la dotació de les mesures, i no es realitzen vigilant que compleixin amb els drets dels treballadors, mitjançant règims sancionadors en cas d’incompliment.

6. Crear una unió de les persones treballadores de la cultural

Rebutgem les Associacions Professionals com a interlocutors vàlids, ja que en la majoria d’elles es dóna un clar conflicte d’interessos. Els empresaris poden formar part de moltes d’aquestes associacions, de manera que no pot donar-se una situació d’igualtat entre les parts i els treballadors queden així infrarepresentats, reforçant posicions la patronal.

Apostem per fer una clara distinció entre classe treballadora i patronal. El missatge és clar, a l’hora de negociar un possible conveni col·lectiu els interessos de les persones treballadores i els de les empreses són oposats, les empreses pretenen guanyar més pagant menys i nosaltres tenir salaris justos i condicions laborals dignes.

Treballador/a no t’enganyis, el teu cap no és el teu company i qui negociarà per ell tampoc!

CNT i CGT

Novembre de 2020