Recentment l’Observatori del Treball i Model Productiu ha publicat el darrer informe mensual sobre accidents de treball del mes de novembre de 2020 i les dades segueixen mostrant un greu problema del qual no es parla prou.

Si bé en termes absoluts el nombre d’accidents laborals a Catalunya s’ha reduït respecte al novembre de 2019, el nombre d’accidents laborals mortals segueix augmentant. I dic «segueix» perquè, des de principi d’any, les dades mensuals d’accidents laborals no fan més que créixer i ja portem acumulats setanta-un morts en accidents de treball. A falta de tenir les dades definitives de desembre de 2020, tot apunta que anem al pitjor dels darrers 9 anys en mortalitat en accidents de treball.

En un context de crisi econòmica a causa de la Covid-19, on una de cada quatre empreses s’ha acollit a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, aplicant mesures que enguany han obligat a reduir la mobilitat i que van disminuir dràsticament l’activitat empresarial durant els moments més durs del confinament, seria lògic esperar la reducció de la sinistralitat laboral per una simple situació de reducció de l’activitat laboral. No obstant això seguim veient com incrementen els accidents laborals mortals.

La sinistralitat laboral és una xacra social de la qual amb prou feines es parla. Sovint es normalitzen les morts en accident de treball en breus noticiaris sense aprofundir en les seves causes. Si aquest augment de la mortalitat en accidents laborals es donés en altres àmbits s’estarien exigint dimissions dels diversos responsables polítics.

Des de CNT denunciem que l’increment de la precarietat laboral i la proliferació de les diverses formes de subcontractació del treball estan inflant les xifres de morts. La manca de formació eficaç a les empreses i la manca de mesures de seguretat o de control de les mateixes s’afegeix a les cadenes de subcontractació i els contractes de treballs eventuals (massa sovint en frau de llei) o les ETT, entre d’altres, així com a les «noves» formes d’explotació laboral com són els falsos autònoms.

Davant d’aquesta situació extremadament greu cal una sensibilització social urgent i, sobretot, un retorn al sindicalisme i a la mobilització continuada. Des de CNT considerem que el sindicalisme basat en el diàleg i la concertació social no està aportant solucions reals a aquestes problemàtiques. Les xifres parlen per sí soles. Cal enfortir un sindicalisme on els treballadors i les treballadores participin directament de la negociació de les seves condicions laborals, només així hi haurà un control més estricte de les condicions de seguretat i salut als centres de treball. Cal un sindicalisme arrelat al centre de treball i al territori, que defensi els interessos de les persones treballadores per damunt d’interessos aliens a la nostra classe.

Recordem que darrere de cada mort per accident de treball hi ha una família destrossada. Això no ha fet estralls en canvi en el benefici econòmic de les empreses que han precaritzat el treball. Davant d’aquesta realitat, des de la Confederació Nacional del Treball recordem que cal una resposta social i sindical tan àmplia com sigui possible per afrontar i superar aquest problema, i que cal bastir un suport mutu de classe per fer-hi front. Perquè nosaltres posem els morts, mentre ells obtenen els seus beneficis.