Comunicat publicat a la web confederal el 14 d’octubre, actualitzant la situació de les 6 sindicalistes de Xixón condemnades a presó.

Recordem que des de la CNT Vallès Oriental farem una comanda gran d’oli solidari a mitjans de novembre, els beneficis del qual van per a aquesta causa, i encara podeu demanar garrafes.

–

Ha passat gairebé un mes des que milers de companyes i companys van omplir els carrers més cèntrics de Madrid demanant l’absolució de les 6 de Xixón i esperant que el recurs de cassació al Tribunal Suprem fos admès. A dia d’avui està a la sala d’admissió del Tribunal Suprem, però la fiscalia ha emès un informe desfavorable per impedir que segueixi endavant, ara falta que el suprem resolgui si l’admet o no.

En aquest punt, els terminis poden ser des de dies fins a mesos, la situació de les 6 companyes de Xixón depèn de si el Tribunal Suprem admet el recurs a tràmit, on podria esperar un any per emetre una resposta, favorable o no.

En el cas de no admetre’l, la situació de les 6 de Xixón es torna molt crítica, les nostres companyes tornarien a caure en mans del jutge i anti-obrerista LINO RUBIO MAYO, la sentència seria ferma i l’acusació i la fiscalia podrien demanar l’execució de la sentència, i d’aquesta manera el jutge tindria un termini per executar-la de 10 dies des que se sol·licités.

LES COMPANYES PODEN ENTRAR A LA PRESÓ EN QÜESTIÓ DE DIES

La Fiscalia en el seu informe afirma que no ha de ser admès per falta de fonament i per anar contra els fets provats.

Per això es recorre, perquè els fets provats no corresponen a la realitat.

Perquè l’únic interès en començar el conflicte sindical era i és la defensa dels drets d’una treballadora. Però els fets provats són únicament la versió de l’empresari, al·ludint que va ser sotmès a una tremenda pressió que el va obligar a tancar el negoci. Un negoci que estava anunciat en un portal immobiliari per a la seva venda molt abans de l’inici del conflicte.

Quina pressió pot patir una persona amb tants contactes, que després de cada manifestació enviava la policia per identificar les participants a la protesta inclús dies després.

Qui es creu que aquest empresari s’ha vist obligat a un tancament forçós i com a conseqüència abocat a presentar una sol·licitud de declaració de concurs voluntari, un empresari que contracta com a advocat JAVIER GÓMEZ BERMÚDEZ, expresident de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.

Les nostres companyes van ser mandatàries del sindicat, van sol·licitar una reunió amb un empresari, en una negociació es va sol·licitar la retirada d’una denúncia i davant la impossibilitat, es va abandonar aquella reclamació; de fet, aquella denúncia va prosperar i es va jutjar.

Les concentracions van ser en un 90% comunicades i aprovades per delegació del govern i les que no es van comunicar tampoc van ser il·legalitzades, ja que en totes aquestes hi va haver presència policial i mai hi va haver intervenció per part seva.

En una regió com Astúries estem acostumades i acostumats a un sindicalisme per als homes per als sectors on són majoria, on per cultura sempre s’ha tingut presència, sectors com la mineria, el metall, la naval… Però el sindicalisme també és nostre, de les dones; i les dones també ens defensem i ens posicionem, i això al patriarcat i al capitalisme li fa molt mal, ens han subestimat, però les dones sempre hem estat allà, a les vagues i a les feines, però els nostres companys i companyes han fet el que faria qualsevol obrera amb suport mutu i organització, però que vàries dones sol·licitin reunió i negociïn en un conflicte no s’ha assumit i s’ha perseguit.

Perquè fer sindicalisme no és delicte. Però si aquesta condemna segueix endavant, pot esdevenir un precedent. 3 anys i mig per demanar reunir-se amb un empresari i aguantar una pancarta.

Quantes vegades hem fet això mateix? Podrem tornar a fer-ho sense trepitjar la presó?

Ara mateix, la llibertat de les 6 de Xixón penja d’un fil. No les deixem caure.

El sindicalisme, l’acció directa i el suport mutu no són delicte.