Valoració del preacord del conveni del metall

El Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció (CNT) ha valorat en assemblea el preacord del metall assolit pels sindicats CCOO i UGT amb la patronal UPM que va motivar la desconvocatòria de les jornades de vaga previstes per aquest mes de desembre.

El sindicat valora, en primer lloc, positiva la resposta dels treballadors i les treballadores a les primeres jornades de vaga del mes d’octubre. Per primer cop en dècades el sector del metall a la província de Barcelona s’ha mobilitzat de forma efectiva, per mitjà de piquets i manifestacions. Al nostre entendre la primera jornada de vaga va tenir un seguiment més autònom amb bloquejos de carreteres i carrers a les zones on les empreses amb un grau més elevat d’organització obrera.

Això no obstant, considerem errònia l’estratègia de la segona tanda d’aturades convocada per desembre i que finalment no es va arribar a dur a terme. Les aturades en dies aïllats són fàcilment superables per les empreses a l’adaptar la producció, en canvi, diversos dies seguits suposen un problema més gran per l’organització del treball a les empreses i alhora possibiliten una dinàmica de vaga entre les plantilles que fomenti trencar la normalitat si va acompanyada de piquets i mobilitzacions als mateixos centres de treball.

Pel que fa al contingut de l’acord, encara considerem que l’increment salarial acordat serà insuficient amb la pujada real del cost de vida (especialment pel que fa a l’habitatge), i tot i que s’ha avançat amb la reducció de la jornada laboral per primer cop no repercutirà en una reducció real de la jornada diària de treball.

La majoria d’altres qüestions, en realitat, són transposicions de les regulacions legals existents al futur nou conveni, que està encara pendent de signar i pel que caldrà restar atentes al redactat final.

En definitiva, considerem que tot i que l’acord final serà insuficient per millorar de forma efectiva les condicions de vida de la classe treballadora del sector del metall s’ha evidenciat que tenim capacitat de mobilització. No obstant això, la manca d’implantació sindical a les empreses petites i mitjanes del sector que són on se situa el gruix dels llocs de treball totals, unida a un model sindical durant dècades que ha educat els treballadors i les treballadores a resignar-se i delegar, en moltes d’aquestes empreses no hi ha hagut capacitat real de resposta.

El repte per a la CNT i el sindicalisme alternatiu no és només reforçar la nostra implantació sindical en aquelles empreses amb cultura reivindicativa, si no en créixer i organitzar totes aquelles empreses on encara no hi ha representació sindical i la patronal actua amb impunitat.

Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció

CNT- Vallès Oriental

El Sindicato Único de Industria, Alimentación y Construcción (CNT) ha valorado en asamblea el preacuerdo del metal logrado por los sindicatos CCOO y UGT con la patronal UPM que motivó la desconvocatoria de las jornadas de huelga previstas por este mes de diciembre.

El sindicato valora, en primer lugar, positiva la respuesta de los trabajadores y las trabajadoras a las primeras jornadas de huelga del mes de octubre. Por primera vez en décadas el sector del metal en la provincia de Barcelona se ha movilizado de forma efectiva, por medio de piquetes y manifestaciones. A nuestro entender la primera jornada de huelga tuvo un seguimiento más autónomo con bloqueos de carreteras y calles en las zonas donde las empresas con un grado más elevado de organización obrera.

No obstante, consideramos errónea la estrategia de la segunda tanda de paradas convocada por diciembre y que finalmente no se llegó a llevar a cabo. Las paradas en días aislados son fácilmente superables por las empresas a la adaptar la producción, en cambio, varios días seguidos suponen un problema más grande por la organización del trabajo a las empresas y a la vez posibilitan una dinámica de huelga entre las plantillas que fomente romper la normalidad si va acompañada de piquetes y movilizaciones en los mismos centros de trabajo.

En cuanto al contenido del acuerdo, todavía consideramos que el incremento salarial acordado será insuficiente con la subida real del coste de vida (especialmente en cuanto a la vivienda), y a pesar de que se ha avanzado con la reducción de la jornada laboral por primera vez no repercutirá en una reducción real de la jornada diaria de trabajo.

La mayoría otras cuestiones, en realidad, son transposiciones de las regulaciones legales existentes al futuro nuevo convenio, que está todavía pendiente de firmar y por el que habrá que restar atentas al redactado final.

En definitiva, consideramos que a pesar de que el acuerdo final será insuficiente para mejorar de forma efectiva las condiciones de vida de la clase trabajadora del sector del metal se ha evidenciado que tenemos capacidad de movilización. Sin embargo, la carencia de implantación sindical a las empresas pequeñas y medias del sector que son donde se sitúa el grueso total de los puestos de trabajo, unida a un modelo sindical durante décadas que ha educado los trabajadores y las trabajadoras a resignarse y delegar, en muchas de estas empresas no ha habido capacidad real de respuesta.

El reto para la CNT y el sindicalismo alternativo no está sólo reforzar nuestra implantación sindical en aquellas empresas con cultura reivindicativa, si no en crecer y organizar todas aquellas empresas donde todavía no hay representación sindical y la patronal actúa con impunidad.

Sindicato Único de Industria, Alimentación y Construcción

CNT Vallès Oriental