Dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, no cal dir-ho, aquest escenari se centra en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.
Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.
Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el nombre de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.
L’estafa de la crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar l’Art 135 de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes. L’estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, Ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.
Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposa la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en què ens estem endinsant.
Continua la lectura de 1r de Maig 2021 – Manifest unitari de la Taula Sindical de Catalunya →
