Costa creure que el treball a la Universitat i a d’altres institucions de recerca, formen en aquest país, i en tants altres, una part d’un volum creixent de treballadors precaris.
A la Universitat i Recerca de l’Estat Espanyol es precaritza amb fórmules com el professorat associat, el professor tutor o la utilització del fals autònom. Tot això sense esmentar que l’externalització de diferents serveis, que són essencials per al desenvolupament de les tasques docents o investigadores, està en mans privades augmentant la precarietat en personal com per exemple la neteja.
Els treballadors i les treballadores de les empreses externalitzades subcontractades per universitats i centres de recerca públics, que constitueixen el sector més precari dins del sistema espanyol de ciència i recerca, es troben en una situació d’indefensió encara més gran, davant la possibilitat d’acomiadament o la falta de mesures de seguretat laboral suficients per a l’acompliment de les seves funcions.
