El Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció (CNT) ha valorat en assemblea el preacord del metall assolit pels sindicats CCOO i UGT amb la patronal UPM que va motivar la desconvocatòria de les jornades de vaga previstes per aquest mes de desembre.
El sindicat valora, en primer lloc, positiva la resposta dels treballadors i les treballadores a les primeres jornades de vaga del mes d’octubre. Per primer cop en dècades el sector del metall a la província de Barcelona s’ha mobilitzat de forma efectiva, per mitjà de piquets i manifestacions. Al nostre entendre la primera jornada de vaga va tenir un seguiment més autònom amb bloquejos de carreteres i carrers a les zones on les empreses amb un grau més elevat d’organització obrera.
Això no obstant, considerem errònia l’estratègia de la segona tanda d’aturades convocada per desembre i que finalment no es va arribar a dur a terme. Les aturades en dies aïllats són fàcilment superables per les empreses a l’adaptar la producció, en canvi, diversos dies seguits suposen un problema més gran per l’organització del treball a les empreses i alhora possibiliten una dinàmica de vaga entre les plantilles que fomenti trencar la normalitat si va acompanyada de piquets i mobilitzacions als mateixos centres de treball.
Pel que fa al contingut de l’acord, encara considerem que l’increment salarial acordat serà insuficient amb la pujada real del cost de vida (especialment pel que fa a l’habitatge), i tot i que s’ha avançat amb la reducció de la jornada laboral per primer cop no repercutirà en una reducció real de la jornada diària de treball.
La majoria d’altres qüestions, en realitat, són transposicions de les regulacions legals existents al futur nou conveni, que està encara pendent de signar i pel que caldrà restar atentes al redactat final.
En definitiva, considerem que tot i que l’acord final serà insuficient per millorar de forma efectiva les condicions de vida de la classe treballadora del sector del metall s’ha evidenciat que tenim capacitat de mobilització. No obstant això, la manca d’implantació sindical a les empreses petites i mitjanes del sector que són on se situa el gruix dels llocs de treball totals, unida a un model sindical durant dècades que ha educat els treballadors i les treballadores a resignar-se i delegar, en moltes d’aquestes empreses no hi ha hagut capacitat real de resposta.
El repte per a la CNT i el sindicalisme alternatiu no és només reforçar la nostra implantació sindical en aquelles empreses amb cultura reivindicativa, si no en créixer i organitzar totes aquelles empreses on encara no hi ha representació sindical i la patronal actua amb impunitat.
Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció
CNT- Vallès Oriental
Continua la lectura de Valoració del preacord del conveni del metall
