Arxiu de la categoria: Memòria Històrica

Anarcosindicalisme, CNT, Memòria Històrica

Ens ha deixat el company Joan Riera a l’edat de 100 anys

La passada nit del 24 de desembre de 2020 va morir el company i amic Joan Riera , l’últim que ens quedava de tota una generació que va lluitar per la revolució i contra el feixisme .
En Joan va néixer un 8 de març del 1920 a Canovelles, ciutat de la que el seu pare Antoni Riera Genevat va ser alcalde par la CNT al 1936. Ell i el seu germà gran Frederic es van afiliar molt joves a la CNT i les Joventuts Llibertàries, va marxar voluntari al front amb la columna Durruti (amb la que va passar a França el 1939). Als anys 1940 va participar activament en la resistència i es va establir a Casèras, Occitània.
Va continuar la seva militància i compromís amb la CNT i l’anarquisme fins el final.

Continua la lectura de Ens ha deixat el company Joan Riera a l’edat de 100 anys →

CNT, Internacional, Memòria Històrica, Repressió

Martín Villa respondrà davant de la Justícia Internacional per crims contra la humanitat

El proper dia 3 de Setembre es va procedir a prendre declaració per videoconferència, des de la seu de l’ambaixada argentina a Madrid, l’ex-ministre franquista Rodolfo Martin Villa per la seva imputació com a presumpte responsable de diferents actuacions policials contingudes dins de la querella per crims contra la humanitat comesos pel franquisme, que es tramita des d’Argentina per la Jutgessa Federal María de Servini.

Dins de les acusacions que pesen sobre ell es troben entre d’altres, la massacre comesa el 3 de Març de 1976, a Gasteiz, els assassinats policials realitzats durant la II setmana pro amnistia en Euskalherria, l’agressió criminal practicada durant els Sant Fermins de 1978… així com altres actuacions similars amb els assassinats a Alacant, Màlaga, Barcelona, Madrid, Tenerife…

Continua la lectura de Martín Villa respondrà davant de la Justícia Internacional per crims contra la humanitat →

CNT, Memòria Històrica

Rei a la fugida

Davant un altre clam en demanda de responsabilitats, l’irresponsable major del regne ho ha tornat a fer: demanar disculpes amb la boca petita i marxar-se per la porta de darrere. És indubtable que ser rei d’Espanya i capità general de les Forces Armades no li ha donat aptituds per a sotmetre’s a l’escrutini del públic, dels seus súbdits: ni la por se supera amb títols ni la valentia ve en els gens. Diuen que ha fet això com un gest cap al seu fill, el tron del qual sembla tornar-se insostenible per moments; però amb la seva marxa és el propi Emèrit qui es deslliura d’una dificultat.

Continua la lectura de Rei a la fugida →