Davant l’actual revolta a Catalunya

La humanitat aspira a viure en les cotes més altes possibles de llibertat, justícia social i benestar.

L’actual situació d’excepció social que viu Catalunya no té precedents en la història recent del nostre país. Durant tota la setmana les mobilitzacions socials en resposta a la sentència del procés han sigut d’una contundència massiva que mostra la força que té la població quan s’organitza i es mobilitza massivament.

Per altra banda la violència policial des del primer moment, encapçalada pels cossos d’antiavalots de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional col·laborant conjuntament, ha desfermat una onada de protestes nocturnes a totes les capitals de província ininterrompudament i amb una intensitat de la protesta que no ha fet més que incrementar-se nit a nit, dia a dia.

Els governants i polítics catalans ara es desmarquen d’aquestes protestes per violentes, abandonant en els moments més durs al jovent que va créixer veient com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil rebentaven els seus col·legis electorals i apallissaven a pacífics defensors del referèndum. Aquest jovent que avui es defensa (i ens defensa) de la brutalitat policial, ara els abandonen davant les acusacions de terrorisme i violència de l’executiu Pedro Sánchez, amb la col·laboració dels governants, partits polítics i la ultradreta.

Hi ha una onada al món de protestes que sorgeixen per diferents motius, però totes tenen un denominador comú. La humanitat aspira a viure en les cotes més altes possibles de llibertat, justícia social i benestar. I davant el fracàs de les diferents economies neoliberals de donar aquesta solució a la majoria social de cada país, periòdicament sorgeixen protestes desencadenades per diversos factors (recentment a Hong Kong, Equador i ara a Xile, per posar algun exemple) que deriven en brutals repressions i reaccions autoritàries de tota forma de govern.

I és que per definició, governar corromp. Els interessos per mantenir el poder durant la partida que dura el seu mandat fa que els partits polítics parlamentaris tinguin les seves pròpies estratègies i pretenguin mobilitzar al poble segons els seus interessos. Però avui Catalunya torna a desbordar la classe política catalana i espanyola, donant una lliçó al món de dignitat i autoorganització en una nova revolta.

Simultàniament a Catalunya tenim una situació econòmica i social que no fa més que empitjorar: atur estructural en els col·lectius més vulnerables (joves, majors de 55 anys, dones i immigrants), la pobresa ha augmentat, accedir a l’habitatge segueix sent un greu problema, es precaritza el treball i es debiliten els sistemes públics d’educació i sanitat, etc. Una situació que és similar a la resta de l’Estat espanyol, amb les diferències pròpies de cada territori.

I a altres territoris comença a mobilitzar-se també la societat en contra de la repressió a Catalunya: Madrid, Burgos, Vitòria, Sevilla… Cada cop se sumen més ciutats a protestar contra la repressió i contra els seus responsables: el govern i la Monarquia.

Vivim en un estat que neix del pacte d’una classe política amb el franquisme el 1978, un estat que porta reprimint les revoltes de la classe treballadora i de tots els pobles que en qüestionen la seva estructura. Cal una sortida comuna a aquesta situació amb tots els actors possibles que porti a la fi de l’actual Monarquia i obri un nou escenari allunyat de tot allò que ens oprimeix.

Des de CNT Vallès Oriental, com a sindicat revolucionari i anarcosindicalista, ens comprometem a iniciar i promoure els contactes amb totes les forces sindicals de Catalunya i la resta de l’Estat per iniciar un moviment sindical revolucionari que acompanyi la revolta catalana i la doti de contingut de classe i social, que advoqui per l’abolició de la Monarquia i un nou model confederal del territori on cada poble pugui autodeterminar-se políticament.

Visca la llibertat!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *