S’acosta el Primer de Maig després d’un any molt difícil per a la classe treballadora, en el qual cada vegada sectors més amplis de la població estan tenint dificultats per a arribar a final de mes. La crisi que arrossega el sistema capitalista s’aguditza i, com sempre, paguem les mateixes. A la precarietat laboral, l’atur i les dificultats per a l’accés a l’habitatge, se li suma la pujada dels costos de la vida i les contínues retallades. Això es tradueix en un augment de la dificultat per a l’accés de la classe treballadora a recursos tan necessaris com l’energia o l’alimentació, però també a la sanitat i l’educació.

La pandèmia de COVID ha provocat greus conseqüències econòmiques i socials, però aquestes no es poden descontextualitzar de la crisi que ja arrossegava el sistema capitalista. La seva constant necessitat d’acumulació i consum de recursos està generant un impacte brutal en un planeta, que porta temps donant senyals alarmants.

Davant aquesta greu conjuntura, els governs reaccionen com sempre han fet: augmentant el control social, limitant les llibertats per a la classe treballadora, militaritzant la societat, retallant en despeses socials i iniciant guerres; actuacions que només beneficien a les elits capitalistes i les conseqüències de les quals sempre les pateix el proletariat de tot el món.

El Primer de Maig és una data molt important per al moviment obrer, perquè amb la seva dignitat i amb la seva vida els màrtirs de Chicago van gravar en la història els millors valors que han mogut a la classe treballadora. Ells i elles ens tornen a recordar avui que, enfront de l’explotació la nostra resposta és el suport mutu i l’organització col·lectiva; enfront del racisme, l’imperialisme i la guerra, l’única via és l’internacionalisme proletari. A l’autoritarisme i el patriarcat els hi hem de fer front amb anarcosindicalisme, feminisme i assemblearisme.

Sense importar sigles, l’esfera governant, una vegada més, traeix a la classe treballadora.

On diuen ‘derogo’ significa ‘retoco’, perquè sembli un canvi, però sense que les treballadores i treballadors millorin les seves condicions de vida, convertint-se en una maniobra per a reforçar les posicions de la patronal. De la mateixa manera, l’anomenada Llei Mordassa continua aquí reprimint qualsevol protesta, i multitud de famílies continuen sent desnonades.

A partir d’ara veurem que si el 40% dels contractes indefinits anteriors a la reforma laboral durava menys d’un any, amb la nova regulació la vigència mitjana dels contractes indefinits baixarà més. També creixerà el nombre d’acomiadaments, i la precarietat quedarà ‘maquillada’ pels nous contractes fixos discontinus. Continuem esperant que les empleades de la llar siguin treballadores de primera, com mereixen; ja sigui a través del promès Conveni 189 o incloent-les en l’Estatut dels Treballadors, on sempre haurien d’haver estat. Tampoc oblidem la salut laboral i els accidents laborals, que no paren de créixer i apareixen en nous sectors. I les pensions: se segueix sense fer marxa enrere als mecanismes que fan que cada vegada estiguin més lluny i menys assegurades les pensions, ja que es rescaten bancs i empreses però no els drets adquirits de la classe treballadora.

En aquests moments, un repte transcendental per al moviment obrer és fer-se sentir, és prendre consciència de classe i contrarestar l’onada de moviments nacionalistes, autoritaris, racistes i patriarcals. Ja n’hi ha prou d’emblanquiment per part dels mitjans de comunicació i de pactes entre partits polítics. Hem d’organitzar-nos necessàriament al marge de les institucions de l’estat; organitzades des de baix, al barri, a la feina, al sindicat, per la Justícia Social, el repartiment de la riquesa i l’abolició de les fronteres, perquè ningú es quedi enrere.

Aquest és el camí que ha triat la CNT i, per aquest motiu, aquest Primer de Maig ens sentiran!