Mostra totes les entrades de granollers

Lluita de classes a la península ibèrica 1974-1976

El restaurant-llibreria Anònims i el Centre d’Estudis Sindicals i Llibertaris ens conviden al cicle de xerrades sobre les lluites obreres a la península ibèrica el 1974-1976 el dissabte 14 de febrer i dimarts 17 de febrer.

1976, conflictivitat laboral i social a l’estat espanyol

Amb Enrique Gonzalez de Andres

1976 va ser un any essencial per a la transició cap a la democràcia a Espanya. Va començar l’any amb la mort del dictador Franco el novembre de 1975, i va culminar entorn de l’assassinat dels advocats d’Atocha el gener de 1977. Durant aquests més de dotze mesos, es van succeir esdeveniments polítics i econòmics decisius, com la caiguda del govern d’Arias Navarro i la seva substitució per Adolfo Suárez l’aprovació de la Llei per a la reforma política i l’aprofundiment de la crisi econòmica, entre d’altres. Un dels elements més determinants del període van ser les innombrables lluites sociolaborals que es van produir per tota la geografia espanyola. Les estadístiques oficials del franquisme no van tenir més remei que anotar milers de vagues, amb milions de treballadors que hi participen, tot i que la fiabilitat d’aquestes xifres ha de ser posada en dubte, especialment en no registrar multitud de conflictes.

Enrique González de Andrés és doctor en Història per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (2008). Actualment treballa al CSIC. S’ha especialitzat en les polítiques del Partit Comunista d’Espanya durant el franquisme i la Transició sobre l’evolució de la classe treballadora i de l’economia espanyola al llarg de la segona meitat del segle XX, així com les transicions polítiques. Entre les seves publicacions, destacant els llibres: «1976 el año que vivimos peligrosamente», «La economía franquista y su evolución», «Los análisis económicos del Partido Comunista de España», «Las transiciones políticas.Enfoque ideológico y discurso académico. Una mirada crítica» i el seu últim llibre «Éramos protagonistas y pasamos a ser meras espectadoras (La protesta Antifranquista en Segovia (1975-1977)». Així mateix, ha publicat diversos articles a diferents revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Continua la lectura de Lluita de classes a la península ibèrica 1974-1976

Debat: En la línea de quiebra

Corsino Vela planteja en aquest llibre planteja un debat en constatar, d’una banda, la persistència de la crisi i la inoperància de les mesures adoptades per a atallar-la, i per un altre, la dinàmica rutinària en la qual transcorre la conflictivitat difusa als països capitalistes desenvolupats. Per això, en última instància, la bastimentada argumental del text descansa sobre la crisi de la subjectivitat antagonista i la seva eventual transformació cap a un canvi de mentalitat que posi en qüestió les determinacions ideològiques, culturals i mentals que caracteritzen la concepció del món (mentalitat) capitalista.

Continua la lectura de Debat: En la línea de quiebra

Informe de les condicions de treball al sector serveis del Vallès Oriental

El Centre d’Estudis Sindicals i Llibertaris i el Sindicat d’Oficis Varis de Granollers de la CNT han elaborat un informe sobre les condicions de treball del personal de serveis, amb els resultats de l’enquesta impulsada per CNT al sector els darrers mesos.

 

Les dades obtingudes són contundents: «Més del 77% de les enquestades no poden arribar a final de mes amb el seu sou».

 

Pots consultar aquí l’informe:

20251124 informe_condicions_serveis

Informe sector serveis – Gràfics

Valoració del preacord del conveni del metall

El Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció (CNT) ha valorat en assemblea el preacord del metall assolit pels sindicats CCOO i UGT amb la patronal UPM que va motivar la desconvocatòria de les jornades de vaga previstes per aquest mes de desembre.

El sindicat valora, en primer lloc, positiva la resposta dels treballadors i les treballadores a les primeres jornades de vaga del mes d’octubre. Per primer cop en dècades el sector del metall a la província de Barcelona s’ha mobilitzat de forma efectiva, per mitjà de piquets i manifestacions. Al nostre entendre la primera jornada de vaga va tenir un seguiment més autònom amb bloquejos de carreteres i carrers a les zones on les empreses amb un grau més elevat d’organització obrera.

Això no obstant, considerem errònia l’estratègia de la segona tanda d’aturades convocada per desembre i que finalment no es va arribar a dur a terme. Les aturades en dies aïllats són fàcilment superables per les empreses a l’adaptar la producció, en canvi, diversos dies seguits suposen un problema més gran per l’organització del treball a les empreses i alhora possibiliten una dinàmica de vaga entre les plantilles que fomenti trencar la normalitat si va acompanyada de piquets i mobilitzacions als mateixos centres de treball.

Pel que fa al contingut de l’acord, encara considerem que l’increment salarial acordat serà insuficient amb la pujada real del cost de vida (especialment pel que fa a l’habitatge), i tot i que s’ha avançat amb la reducció de la jornada laboral per primer cop no repercutirà en una reducció real de la jornada diària de treball.

La majoria d’altres qüestions, en realitat, són transposicions de les regulacions legals existents al futur nou conveni, que està encara pendent de signar i pel que caldrà restar atentes al redactat final.

En definitiva, considerem que tot i que l’acord final serà insuficient per millorar de forma efectiva les condicions de vida de la classe treballadora del sector del metall s’ha evidenciat que tenim capacitat de mobilització. No obstant això, la manca d’implantació sindical a les empreses petites i mitjanes del sector que són on se situa el gruix dels llocs de treball totals, unida a un model sindical durant dècades que ha educat els treballadors i les treballadores a resignar-se i delegar, en moltes d’aquestes empreses no hi ha hagut capacitat real de resposta.

El repte per a la CNT i el sindicalisme alternatiu no és només reforçar la nostra implantació sindical en aquelles empreses amb cultura reivindicativa, si no en créixer i organitzar totes aquelles empreses on encara no hi ha representació sindical i la patronal actua amb impunitat.

Sindicat Únic d’Indústria, Alimentació i Construcció

CNT- Vallès Oriental

Continua la lectura de Valoració del preacord del conveni del metall