Sembla ciència-ficció utilitzar avui dia el terme càrtel per a referir-se a alguna activitat delictiva en la nostra societat tan avançada i tan democràtica. Però no hi ha un altre nom per a designar la corrupció arrelada en el nostre sistema d’adjudicacions de contractació d’obra pública. És més, es tracta del terme apropiat segons el llenguatge jurídic-econòmic per a descriure el que han fet dotze empreses espanyoles en l’última dècada.

Què han fet? Organitzar-se per a repartir-se els fons destinats a obra pública en conservació de carreteres. Ni més ni menys que el 63% dels diners que ha destinat l’Estat per a aquests fins durant l’última dècada.
Aprofitant l’ocasió, és pertinent recordar que la base sobre la qual es lucren moltes de les empreses receptores dels fons públics és la precarietat dels seus treballadors. Això passa en tots els sectors.

El trist és que a ningú li sorprèn i la societat ho assumeix com una cosa normal.
No sorprèn tampoc al gran públic que una empresa s’adjudiqui una concessió amb una baixada del 33% respecte al preu real de l’obra o del servei, ja que fomentar la precarietat laboral és el dia a dia per a tots i totes. Per a tots i per a molts i moltes en els sindicats majoritaris, “amb la més absoluta tranquil·litat ho adverteixen a tots els treballadors” ens explica un afiliat del sector del manteniment de carreteres, «i aquests accepten gairebé fent gala de la gran capacitat d’empassar retallades de drets que han anat eixamplant» afirma aquest company (des dels temps d’Aznar, afegim des de la comissió de comunicació, per a ser històricament exactes). Volem aclarar que amb això el company no vol dir que els seus companys de feina siguin menys intel·ligents qu’ell, sinó que s’entristeix davant la seva falta de consciència.

Continua la lectura de Càrtel d’empreses a l’adjudicació d’obra pública →