Sembla ciència-ficció utilitzar avui dia el terme càrtel per a referir-se a alguna activitat delictiva en la nostra societat tan avançada i tan democràtica. Però no hi ha un altre nom per a designar la corrupció arrelada en el nostre sistema d’adjudicacions de contractació d’obra pública. És més, es tracta del terme apropiat segons el llenguatge jurídic-econòmic per a descriure el que han fet dotze empreses espanyoles en l’última dècada.
Què han fet? Organitzar-se per a repartir-se els fons destinats a obra pública en conservació de carreteres. Ni més ni menys que el 63% dels diners que ha destinat l’Estat per a aquests fins durant l’última dècada.
Aprofitant l’ocasió, és pertinent recordar que la base sobre la qual es lucren moltes de les empreses receptores dels fons públics és la precarietat dels seus treballadors. Això passa en tots els sectors.
El trist és que a ningú li sorprèn i la societat ho assumeix com una cosa normal.
No sorprèn tampoc al gran públic que una empresa s’adjudiqui una concessió amb una baixada del 33% respecte al preu real de l’obra o del servei, ja que fomentar la precarietat laboral és el dia a dia per a tots i totes. Per a tots i per a molts i moltes en els sindicats majoritaris, “amb la més absoluta tranquil·litat ho adverteixen a tots els treballadors” ens explica un afiliat del sector del manteniment de carreteres, «i aquests accepten gairebé fent gala de la gran capacitat d’empassar retallades de drets que han anat eixamplant» afirma aquest company (des dels temps d’Aznar, afegim des de la comissió de comunicació, per a ser històricament exactes). Volem aclarar que amb això el company no vol dir que els seus companys de feina siguin menys intel·ligents qu’ell, sinó que s’entristeix davant la seva falta de consciència.
No són poques les empreses que renoven concessions de gestió de carreteres de Catalunya de formes com a poc sospitoses.
Per a posar exemples, el nostre company denuncia que “la multinacional Ferrovial va estar 20 anys guanyant gairebé totes les contractacions i pròrrogues i hi regnava la precarietat laboral amb comitè d’empresa d’espectador o comparsa”.
Un dels aspectes en els quals repercuteix l’infrafinançament dels serveis públics, és en seguretat i riscos laborals.
L’afiliat al nostre sindicat explica que «la precarietat era bestial, es pagaven hores sota conveni, contractes parcials en frau de llei, sense categories laborals, sense calendari laboral, festius pagats com a ordinaris, contractes amb clàusules abusives, sense respectar els descansos entre jornades», tot sota el vistiplau del comitè d’empresa i els treballadors.
Com no és novetat però sí necessari recordar, a part de repartir-se les adjudicacions impedint l’entrada d’empreses alienes al càrtel, els seus membres aplicaven la millor estratègia coneguda per a beneficiar-se de les licitacions: precarizar als treballadors.
El company de CNT denuncia que les empreses del sector on ha treballat “incomplien el seu propi DGPO intern (Document de Gestió Preventiu d’Obra), enviant menys personal als serveis, en alguns casos posant en risc la seguretat dels treballadors, donant prioritat als beneficis econòmics.
No podem normalitzar el fet que empreses privades juguin amb i posin en risc la nostra seguretat, sense esmenar que això suposa una vulneració sistemàtica de les lleis no sols en matèria de drets laborals sinó també de seguretat viària.
El càrtel ha estat detectat i degudament portat a tribunals per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però les multes imposades a les dotze empreses són irrisòries en comparació amb els 530 milions d’euros que han cobrat dels fons públics. És clar, al nostre entendre, que l’actuació correcta per part d’un òrgan sancionador hauria de consistir en demanar-li a la justícia que obligui les empreses del càrtel a retornar tots els fons exceptuant la despesa en materials i salaris, adjudicant a més als treballadors la part necessària per a arribar al sou digne.
Faltarà veure si la justícia acaba imposant les multes, cosa que dubtem francament, i si la prohibició de contractar en un futur a les empreses del càrtel que demana la CNMC resulta eficaç davant el frau en qüestió.
No ens cansem de repetir el mateix: amb plantilles organitzades i dotades de coneixement i eines de lluita construïm els dics per a frenar aquests desastres. Recorda afiliar-te als sindicats combatius.
CNT Vallès Oriental
Sector de la Construcció
Coordinadora de la Indústria i la Construcció de CNT a la província de Barcelona
