Article d’opinió de Genís Ferrero, Secretari d’Acció Sindical de la CNT al Vallès Oriental, publicat al 9 Nou.
Arran del debat sobre la immersió lingüística del català, i en especial el català a l’escola, preocupa la manca de transversalitat en la defensa d’aquest model en l’actualitat. La posició ambigua del PSC o la manca d’interès en cercar aliats fora de l’àmbit del nacionalisme català per part d’algunes organitzacions, fa pensar que no s’adonen que en realitat li fan el pitjor favor possible a la defensa del model d’immersió lingüística.
Que la defensa d’aquest model educatiu no es faci des d’un eix social i de classe, si no nacional, pot aïllar encara més a segments de la societat a qui en realitat ha d’arribar la immersió lingüística.
“La cohesió social i la immersió lingüística van ser també unes reivindicacions liderades per l’anarcosindicalisme i el moviment obrer ja a principis del segle XX a Catalunya“
Per posar un exemple, el meu fill cursa P4 a una escola pública de Canovelles. A casa majoritàriament parlem en català, som fills de pares catalans i andalusos però el català és la llengua materna del nostre fill i, en canvi, majoritàriament parla en castellà. Sincerament a l’edat que es troba no ens preocupa, parla ambdós idiomes malgrat utilitzi majoritàriament el castellà ja que és l’idioma amb el que juga amb la resta de la mainada a l’escola. Però què pot passar amb aquells companys seus que no parlen el català a casa, o que ni tant sols parlen el castellà a casa, si es deteriora o es perd la immersió lingüística? Quantes oportunitats podrien perdre a l’hora d’accedir a un lloc de treball en un futur, per exemple?
No hem d’oblidar que la cohesió social i la immersió lingüística van ser també unes reivindicacions liderades per l’anarcosindicalisme i el moviment obrer ja a principis del segle XX a Catalunya, integrant i dignificant les masses treballadores vingudes de Múrcia i que tant despectivament havien tractat els sectors més reaccionaris del nacionalisme català; o amb la creació del CENU el juliol de 1936, creant el primer model d’immersió lingüística a l’escola nova unificada liderada pel pedagog llibertari i anarquista Joan Puig i Elias, afiliat a la CNT.
Des d’aquesta perspectiva, que veu el problema de la immersió lingüística com a una qüestió de classe i social per sobre de tot, una defensa atrinxerada en una o altra posició nacionalista només farà que es percebi com un problema aliè dels col·lectius que més poden sortir perjudicats si perdem el català com a llengua vehicular i de cohesió social.
Cal que el moviment sindical en el seu conjunt també es comprometi per aquesta qüestió i, com tantes altres vegades a la història, passi per davant dels partits polítics i les seves agendes electorals posant en ordre les prioritats d’actuació social. No volem una classe treballadora fragmentada, sinó unificada, cohesionada i forta. Que parli els idiomes que parli, no es vegi marginada per ésser desposseïda del català com a vehicle d’inclusió social.
