Article del Grup de Treball de Transició Ecològica de CNT València
Il·lustra: Ana Nan
Extret del periòdic “cnt” núm. 424 (Dossier Ecologia Social)
Una partícula biològica, un virus, el SARS-*CoV-2, que oscil·la, i ens fa oscil·lar, entre el viu i el mort, ha demostrat totes i cadascuna de les febleses del sistema productiu del nostre món: el petroli a futurs cotitza en negatiu als EUA mentre el barril de brent a Europa es desploma. A l’Estat espanyol quatre milions de treballadors estan afectats per ERTEs i més d’un milió se n’han anat a l’atur directament. Es calcula que més de vint milions de persones han perdut el la feina a la Unió Europea i més de trenta milions als EUA. La situació a Llatinoamèrica sembla desastrosa, amb un percentatge molt elevat de població dependent de l’economia informal i que no pot sobreviure si es veu obligada a quedar-se a casa. A la Índia 1000 milions de persones han estat confinades de la nit al dia, més de la meitat d’elles en situació de pobresa alimentària.
El virus és la causa inicial d’aquesta crisi. Però la impossibilitat de consumir matèries primeres i energia (en el transport i, concretament en sectors com el turístic i en la indústria fonamentalment) es revela com la causa substancial. És el fet de no poder sortir al carrer el que impedeix l’«activitat normal». Què passaria si el fet que l’activitat industrial, el turisme, el transport, béns com els ordinadors o els mòbils, calefaccions o roba, tinguessin una baixada dràstica en la seva producció no fora per un virus sinó per la pròpia escassetat de recursos naturals?
