Arxiu de la categoria: Opinió

Venedors de fum

Traducció al català de la traducció al castellà feta per l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA) de l’article de Endika Alabort Amundarain publicat a la revista Argia sobre la cultura de l’èxit individual en el món capitalista.

Podeu accedir a l’article original prement en el següent enllaç: Ke saltzaileak (argia.eus) .

L’últim anunci d’una entitat financera protagonitzada per un emprenedor individual: el projecte amb el qual somies pot fer-se realitat. Mitjançant una subvenció, la idea original, el projecte, pren cos i es transforma en una empresa a través de l’esforç personal. Les Administracions Públiques porten anys promovent aquest tipus d’emprenedoria, que des de la Gran Recessió de 2008 ha cobrat molta força. L’elevada taxa d’atur juvenil; un mercat laboral regulat a favor del capital; els creixents costos de vida; les cada vegada més escasses ocupacions que faciliten accedir a una vida digna en aquests temps; l’elecció de les institucions públiques és clara.

Continua la lectura de Venedors de fum

Recordant el 3 d’octubre

Article d’opinió de Genís Ferrero, Secretari d’Acció Sindical de la CNT al Vallès Oriental

Parlava Paco Candel al seu llibre «Inmigrantes y Trabajadores» (1972) com l’ofici, la classes i estament social i no només la procedència creaven vincles d’afinitat entre les persones, sentiment de paisanatge o de pertinença a un mateix col·lectiu.

En certa manera és el que va passar també a casa nostra, tants anys després de la publicació del llibre, i que va culminar amb la vaga general del 3 d’octubre. Una vaga que culminava un procés d’autodeterminació del poble de Catalunya i que, finalment, va ser desbordat pel poble deixant a les institucions -com tantes altres vegades en la nostra història- incapaces de seguir el pols i la determinació de la gent.

“No tothom que defensava el dret fonamental a votar va defensar igualment el dret fonamental a la vaga”.

Continua la lectura de Recordant el 3 d’octubre

Càrtel d’empreses a l’adjudicació d’obra pública

Sembla ciència-ficció utilitzar avui dia el terme càrtel per a referir-se a alguna activitat delictiva en la nostra societat tan avançada i tan democràtica. Però no hi ha un altre nom per a designar la corrupció arrelada en el nostre sistema d’adjudicacions de contractació d’obra pública. És més, es tracta del terme apropiat segons el llenguatge jurídic-econòmic per a descriure el que han fet dotze empreses espanyoles en l’última dècada.

Què han fet? Organitzar-se per a repartir-se els fons destinats a obra pública en conservació de carreteres. Ni més ni menys que el 63% dels diners que ha destinat l’Estat per a aquests fins durant l’última dècada.
Aprofitant l’ocasió, és pertinent recordar que la base sobre la qual es lucren moltes de les empreses receptores dels fons públics és la precarietat dels seus treballadors. Això passa en tots els sectors.

El trist és que a ningú li sorprèn i la societat ho assumeix com una cosa normal.
No sorprèn tampoc al gran públic que una empresa s’adjudiqui una concessió amb una baixada del 33% respecte al preu real de l’obra o del servei, ja que fomentar la precarietat laboral és el dia a dia per a tots i totes. Per a tots i per a molts i moltes en els sindicats majoritaris, “amb la més absoluta tranquil·litat ho adverteixen a tots els treballadors” ens explica un afiliat del sector del manteniment de carreteres, «i aquests accepten gairebé fent gala de la gran capacitat d’empassar retallades de drets que han anat eixamplant» afirma aquest company (des dels temps d’Aznar, afegim des de la comissió de comunicació, per a ser històricament exactes). Volem aclarar que amb això el company no vol dir que els seus companys de feina siguin menys intel·ligents qu’ell, sinó que s’entristeix davant la seva falta de consciència.

Continua la lectura de Càrtel d’empreses a l’adjudicació d’obra pública

Crònica d’aquest 19 de juliol a Granollers

El passat 19 de juliol des de la CNT Vallès Oriental i l’Assemblea Llibertària de la comarca vam organitzar un acte de commemoració del 85è aniversari de la Revolució Social duta a terme durant la Guerra Civil.

Un centenar de persones ens vam reunir a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers. L’exposició «El Granollers obrer i revolucionari (1850-1936)» posava llum a la memòria històrica de la ciutat: la Unió Liberal, la vaga de Can Torras, l’Ateneu Obrer Cultural, la vaga dels forners i la de la construcció, la proclamació de la República i la vaga contra el seu govern, els fets d’octubre i l’inici de la guerra…

L’acte va començar de manera musical i distesa amb La Garibanda interpretant himnes obrers i revolucionaris: «La varsoviana» («A las barricadas»), «Hijos del pueblo», «la Internacional», «Bella Ciao»…

Després es va presentar la jornada, donant lloc a tres ponències molt interessants:

Sonia Turón, companya de CNT L’Hospitalet, historiadora i presidenta de la Fundación Anselmo Lorenzo, va començar explicant la bona feina que fan des de la fundació. Conserven i divulguen un dels majors arxius mundials de documentació històrica del moviment obrer, un arxiu que no para de créixer perquè, malgrat la ingent destrucció documental a mans del franquisme, la quantitat de materials generats a l’època va ser tal que no en paren d’aparèixer nous. Va explicar i elogiar el paper que van dur a terme «Mujeres Libres», organització que va tractar moltes diverses qüestions que afectaven les dones i tota la societat, assenyalant la historiadora que moltes de les aportacions que van fer encara tenen un vigor i una vigència actuals. «Qui lluita per la llibertat té mig camí fet», va afirmar quan va manifestar la impressió que li causava veure a les fotografies d’aquella època de guerra tantes dones lluitadores milicianes aparèixer amb un somriure. Continua la lectura de Crònica d’aquest 19 de juliol a Granollers

La necessitat urgent d’afrontar els reptes del segle XXI

Article de Genís Ferrero, afiliat a la CNT Vallès Oriental. Publicat en castellà aquí.

“Si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d’actuar de manera enèrgica, de fer front a tota possibilitat d’atac, serem respectats, atesos i ens imposarem”.
(Salvador Seguí. Congrés de Sants, 1918)

El segle XXI ha portat a la humanitat dues agendes urgents. La consolidació definitiva del neoliberalisme, d’una banda, i la necessitat d’un canvi ecològic de les societats industrial del planeta, de l’altra.

Liquidat el socialisme real com a bloc antagònic a les societats capitalistes, i davant la necessitat d’un canvi en el model productiu que eviti l’autodestrucció en qüestió de dècades de l’ecosistema del planeta, el que suposaria la desaparició de la humanitat com la coneixem avui en dia, és urgent enfrontar els reptes que es plantegen a les classes treballadores del món.

Sabem que la solució al problema ecològic només té dues sortides possibles: una en la qual la justícia social, les llibertats col·lectives i individuals i el respecte a l’ecosistema vagin de la mà. L’altra és un món neofeixista on el control social, l’acumulació de tecnologia i riquesa i l’ús de la violència siguin les formes d’administrar les mesures de contenció ecològica perquè una minoria social mantingui el seu nivell de vida i la seva posició de poder. Òbviament la segona és la via fàcil, on només cal abaixar el cap. Continua la lectura de La necessitat urgent d’afrontar els reptes del segle XXI